Com se sap, una de les obsessions de l'espanyolisme, representat pel PP i la seva marca blanca C's -i en això, sortosament, els socialistes no els segueixen- és acabar de fer desaparèixer el català -"sin que se vea el cuidado y se note el efecto"- com al segle XVII ja ho intentaven fer els reis espanyols. Es basen a denunciar i voler abolir la immersió lingüística i a propugnar un "bilingüisme" que suposa la mort del català, ja que en aquest sistema no té els mateixos drets que l'espanyol (etiquetatge, informacions públiques, anuncis, justícia, cinema i entreteniment, tot aclaparadorament en la "lengua del imperio").
Posats a filar prim, jo també estic contra la immersió lingüística: preferia el sistema de Suïssa, Bèlgica o el Canadà, on l'única llengua oficial en els seus territoris és l'italià, el francès, etc.É enfront del dominant alemany, el neerlandès o el francès.
Altrament, els nostre polítics, presos d'una síndrome d'Estocolm espanyola, sempre que es debaten aquestes qüestions, solen dir que els alumnes catalans acaben el seus estudis dominant les dues llengües. De retruc ens enganyen sobre l'oficialitat del català, que no és tal.
Doncs això és radicalment fals. Els alumnes de les escoles catalanes acaben els estudis sabent espanyol, fins i tot millor que en algunes comunitats autònomes del Regne d'Espanya. Però hi ha un munt d'alumnes catalans que arriben a la universitat i diuen que no saben parlar català. Hi ha alumnes d'aula d'acollida que demanen als seus professors per què els ensenyen català si s'escau que les classes es fan en espanyol, lògic, oi? Hi ha alumnes que, el dia que l'inspector assisteix a l'aula, demanen perplexos al professor com és que els parla en català -això sí que és com al temps de Franco, però al revés-. Hi ha professors de llengua catalana que són titllats de fonamentalistes quan demanen als seus companys que facin les classes en català. Hi ha famílies que porten els fills a la concertada perquè volen que rebin l'ensenyament en català. D'altres professors que diuen que fan les classes en espanyol perquè volen que els alumnes els comprenguin millor, i així s'adapten a la llengua dels alumnes. Fins i tot tutors que parlen en castellà amb famílies que tenen el català com a primera llengua. Tot això són experiències reals a l'escola catalana.
I ara la meva experiència a la Universitat Autònoma de Barcelona. La major part dels meus nombrosos alumnes del país no saben escriure en català, i si ho fan, Déu ens agafi confessats! M'he trobat amb autèntiques perles, com "mejillons" (per musclos), "atún" (per tonyina), "salmonete" (per moll o roger) i, naturalment, un total desgavell sintàctic, gramatical i de lèxic. A més, n'hi ha molts que no saben parlar català, o almenys no ho demos?tren. I, per invitació del centre, amb l'excusa dels alumnes Erasmus, dels quals, certament, en tinc un bon planter, ara hagi de fer les classes en espanyol.
Aquesta és la situació real. És evident que sense la independència és impossible salvar la nostra llengua.
