El propassat diumenge va representar una autèntica patacada per al PP. Perd la majoria dels seus feus tradicionals, atès que els pactes de les forces d'esquerra enviarà als bancs de l'oposició a polítics tan significats com Monago a Extremadura, Bauzá a les Balears, Cospedal a Castella-La Manxa o en els municipis a Esperanza Aguirre a Madrid, Rita Barberá a València o Zoido a Sevilla.
Una manera de fer política va acabar el seu recorregut. La prepo?tèn?cia que exhibien els seus líders els ha passat factura. Al costat d'això, els casos de corrupció que afecten a Madrid i a València de ben segur influïren en el moment en què els electors dipositaren el vot a les urnes. Els dirigents conservadors, malgrat gaudir d'una amplíssima majoria absoluta a les Corts espanyo?les, han mirat cap a un altre costat en el moment de censurar compor?ta?ments il·lícits de molts dels seus afiliats. La neteja que estava obligat a fer Rajoy, l'han fet els ciutadans. Avui Rivera representa ja una clara amenaça i està formulant una alternativa que busca vots liberals sota la forma de la unitat de l'estat.
Si es confirmen les coalicions d'es?querra, el PP restarà pràcticament escombrat de totes les institucions, llevat d'algunes excepcions a on pot surar si Ciutadans s'absté. Ha arribat el moment de l'autocrítica i Rajoy ho té molt com?plicat de cara a les eleccions generals de final d'any. No sembla que pugui aixecar el vol en les actuals circumstàncies i difícilment assolirà la reelecció.
Això dóna vida a un PSOE que si fa acord amb Podem, la tornada de l'esquerra serà més aviat del que la majoria de gent s'esperava. A Barcelona i Madrid el canvi ha estat radical. Colau jubila Trias, mentre la jutgessa Carmena fa el mateix amb Esperanza Aguirre.
Si bé algunes enquestes ja ho apuntaven, ningú no s'ho acabava de creure. Per primera vegada persones de diferents generacions guanyen unes eleccions municipals sota les marques d'Ahora Madrid i Barcelona en Comú. Són gent que arriben des de les lluites veïnals, des de plataformes en favor d'una vivenda per a tothom, alguns preferentistes que protesten contra els bancs o una bona colla de nouvinguts bàsicament de Llatinoamèrica. En definitiva, persones que van contra els partits tradicionals i això que en diuen la casta i que tant ressò ha tingut.
A les comarques gironines irrom?pen amb força la CUP i ERC. Per la seva banda, CiU manté posicions a la baixa i el PSC intenta sobreviure com pot, mentre C's s'estrenarà a l'Ajuntament de Girona. Ara caldrà veure els pactes, que no seran fàcils. Puigdemont no tindrà problemes per mantenir l'alcaldia, però més complicat ho tindran els seus col·legues d'Olot o Figueres.
Cal destacar la gran victòria de Miquel Noguer a Banyoles, per majoria absoluta. Sense dubte des del diumenge al vespre és l'home cridat a presidir la futura Diputació de Girona, atès que Giraut a Platja d'Aro i Vila a Roses han ensope?gat. Contràriament, Munell a Ripoll i Piñeira a Puigcerdà han arrasat, la qual cosa els fa com dos dels homes més importants de CiU a les comarques gironines.
