Si es fixen en els resultats de les municipals, mentre a casa nostra Convergència i Unió és hegemònica en molts pobles, tenim el creixement, potser menys notable d'allò esperat, d'una ERC que pot governar Cadaqués o Castelló d'Empúries. Veiem com CiU pateix desgast en places que manté, com Figueres o Roses. Un partit urbà com el PSC perd pes als pobles, en zones com la Selva Marítima; resisteix a Figueres o Girona, d'on ve d'una partició traumàtica; a la Bisbal, Blanes o l'Escala, on revalidaria l'alcaldia. El PSC ha passat un dels seus pitjors moments, amb una branca escindida, la formació MES, a un pas d'integrar-se en el partit republicà.

A l'àrea metropolitana barcelonina, la més poblada, podem veure un efecte rebot, de vasos comunicants, que deixa CiU en retrocés, mentre augmenta Ciutadans, un fenomen urbà també en ciutats gironines. El PSC metropolità revalida feus tradicionals, de Cornellà a l'Hospitalet, de Terrassa a Santa Coloma, pot recuperar batllies com Mataró, mentre pateix un retrocés clar a Barcelona, que és també la pèrdua convergent més dura, perquè deixa tocat el Govern Mas i les eleccions, ara més llunyanes, del 27 de setembre. Si Colau és capaç de teixir aliances, pot assajar polítiques d'impacte social contra la crisi que empobreix les classes mitjana i baixa. Veiem com es manté la Tarragona de l'alcalde Ballesteros, i el discutit alcalde Ros de Lleida es troba en una situació difícil, que li pot fer plantejar-se continuar.

El denominat procés sobiranista ha dibuixat unes línies de frontera difuses entre pobles rurals i la costa més turística, on sorgeixen llistes veïnals i hi ha moviments tàctics d'un polític hàbil com Duran que assaja un possible projecte futur, per passar pàgina; fronteres entre la Catalunya urbana i l'agrícola, amb les places fortes del PPC, que mantenen fidelitat.

Veiem l'afermament de la CUP, la possibilitat que Iniciativa aprofundeixi en coalicions àmplies amb moviments socials o Podem. També de caire estatal.

Aquí el PP entra en crisi davant d'un Ciutadans vist com a partit modern de dreta, sense corrupció, i que permet el canvi de vot sense variar d'opció ideològica.

Una de les incògnites del demà és com el socialisme de Sánchez pot entendre's amb un Podem guiat per dirigents que han militat al PSOE o a Izquierda Unida, amb uns votants fidelitzats, com poden convergir en acords que integrin reivindicacions de la generació afectada per la crisi, amb el respecte a la democràcia que ha dut el creixement econòmic i la pau més duradora de la nostra història. No oblidem la dada.