15-M i Felip Puig en comú

Què tenen el moviment 15 M i el conseller Felip Puig en comú? Doncs molt més del que us penseu. Com és conegut un grup de gent jove va acampar a la plaça Cata?lunya de Barcelona en un acte de protesta que, juntament amb l'acampada de la Puerta del Sol a Madrid, va tenir una dimensió simbòlica colossal. L'èxit d'aquesta ressonància es devia al fet que un grup de persones va saber expressar amb molta nitidesa els límits de la dignitat de tot un poble colpejat per les polítiques neoliberals. L'opinió pública expressava nivells de suport superiors al 70%. Un fenomen polític mai vist. Uns dies després de les eleccions del 22 de maig de 2011, en Felip Puig va orde?nar el desallotjament dels acampats. Va ser una autèntica batalla campal desproporcionada. Felip Puig, qui era conseller de Governació d'aquells dies, va fer unes declaracions dient que els mossos havien actuat "amb seny, cautela i prudència i únicament han actuat amb contundència quan s'han sentit atacats i per garantir la seguretat dels treballadors de la neteja". Les fotografies de la brutalitat policial van fer la volta al món. En aquells moments es van produir dos fenòmens. Per una banda, aquelles fotos van passar a ser icones de tota una nova generació. Per altra banda, les mateixes fotos van ser com un llamp que recordava a la generació anterior unes de semblants fetes per Manel Armengol els dies 1 i 8 de febrer de 1976 que també van fer la volta al món. Le Monde les publicava amb un editorial titulat "Le défi catalan". Va ser doncs un altre desafiament 35 anys després. Segurament pocs d'aquells joves coneixien aquesta frase de Walter Benjamin: "Mentre actuem anem clarament per davant del que és el nostre coneixement". Però feien història.