Mas està començant a llançar la tovallola. Ha fet falta un 9-N i unes eleccions locals per adonar-se que cada dia que passa ho té més complicat per tornar a conquerir la presidència de la Generalitat. Cal tenir present que una cosa són les anàlisis que fan els dirigents polítics en públic i una altra les que fan els mateixos personatges a porta tancada. No tenen res a veure i les segones solen tocar de peus a terra, mentre que les primeres només serveixen per acontentar la parròquia en funció d'uns interessos concrets. A Convergència són conscients que l'imaginari que han construït els darrers quatre anys s'està desmantellant. El castell cau sostingudament i lentament perquè, s'ha de reconèixer, l'havien construït molt bé. Però les realitats se solen imposar amb el temps i sempre he pensat que el gran problema del procés rau en com s'ha plantejat i executat. Amb presses i sense calcular la força de qui està a l'altre costat. S'han perdut les poques possibilitats de construir una cosa diferent i això és el que passa quan el castell de cartes l'aixeques jugant amb els sentiments de les persones.
