Suposo que la Girona benestant i tradicional també es devia alarmar quan el 4 d'abril de 1979 es van despertar amb la històrica foto de Pablito a la portada del diari Los Sitios. Joaquim Nadal (PSC) i Francesc Pararols (PSUC) apareixien puny enlaire celebrant la victòria de les esquerres a les primeres eleccions municipals després de la II República. Socialistes i comunistes manant Girona! El caos, devien pensar molts gironins. Bé, no només no va passar res d'anormal, sinó que Girona va emprendre l'etapa més transformadora de la seva història fins a convertir-se en una ciutat admirada. A Barcelona també van governar socialistes i comunistes i és ben visible la millora radical que va experimentar la ciutat, primer amb Narcís Serra i després amb Pasqual Maragall.
No sé si aquella situació és comparable amb la que s'acaba de viure en les eleccions municipals de diumenge passat a Barcelona (Ada Colau) i Madrid (Manuela Carmena) com a principals estendards d'un canvi que reclamaven amplis sectors de la nostra societat. Són èpoques i situacions diferents. El que sí és comparable és la reacció dels que abans coneixíem com a poders fàctics; aquells que toleren la democràcia sempre i quan ells ostentin el control del poder; aquells que diuen que en democràcia es pot plantejar tot sempre i quan es faci sempre el que ells volen. Ignoro si Colau, Carmena i d'altres seran bones alcaldesses de les seves ciutats, però no han assaltat els ajuntaments. Han rebut el vot dels seus ciutadans. "President, posi les urnes", va exigir Carme Forcadell a Artur Mas el passat 11 de setembre. Doncs, ara que hi havia urnes, molts barcelonins han decidit que volien Ada Colau d'alcaldessa. La democràcia val quan guanyem i quan perdem. I la crisi política i econòmica no l'han provocat ni Colau, ni Carmena ni els partits emergents que han rebut el suport dels electors. Tampoc ells no són els causants d'una corrupció tan estesa que no deixa veure el sol ni a Espanya, ni a Catalunya. I tampoc ho són d'un endeutament que paguen els innocents ciutadans. Han guanyat perquè molta gent estava farta dels partits seriosos, únics responsables de la crisi i la corrupció. Abans d'escandalitzar-se, convindria una mica d'autocrítica. I si Colau, Carmena i companyia són un desastre al capdavant dels ajuntaments, la democràcia també té mecanismes correctors. Primer, les mocions de censura i, després, noves eleccions d'aquí a quatre anys. D'entrada, a més, si Colau accedeix a l'alcaldia de Barcelona, ho farà en una ciutat que forma part d'una comunitat autònoma governada per la dreta; d'un Estat també governat per la dreta; i d'una Unió Europa igualment governada per la dreta. Les grans decisions les prendran els mateixos de sempre.
