Diuen que amb el transcurs dels anys i l'acumulació d'experiències la vida ens ensenya a ser més prudents, menys rígids i més humans. I qui això no ho aprèn a temps té assegurat un final d'existència problemàtic i ple de confrontacions innecessàries. Perquè és de sentit comú i de domini públic que els problemes es presenten sols, sense que els busquem ni els provoquem nosaltres mateixos, siguin problemes de salut, problemes de convivència, problemes econòmics, problemes de consciència, etc. I la voluntat de viure i la il·lusió per viure s'han d'alimentar diàriament, sabent que no estem sols, que la vida és compartir i lluita constant per avançar i millorar.
Diuen que donar és més gratificant que rebre, que ser optimista és més positiu que el contrari, que fer el bé manté el cor esponjós, que mostrar-se alegre obre portes i elimina barreres, que ser comprensiu afavoreix el diàleg i la comunicació, que conviure, malgrat les dificultats, és millor que viure aïllat i en solitud. Des del naixement i fins al moment en què, per disposició de la natura, acluquem definitivament els ulls, tenim el gran repte de viure, i de viure intensament, passant i acceptant els diver?sos estadis, que molts altres han recorregut abans que nosaltres. Ni el món ni la vida els descobrim nosaltres, però cadascú ha de fer, inevitablement, el seu propi camí, amb menys o més encert, amb fracassos i amb èxits, amb caigudes i errors, però també amb rectificacions i alegries.
Però no caminem sols. Som part integrant d'una família, d'un barri, d'un poble, d'una comunitat, d'una regió, d'un estat, d'una gran comunitat internacional, i d'un món cada vegada més interdependent i sense barreres. I com deia un savi escriptor romà, abans de Crist, és convenient i necessari que cada persona contribueixi amb alguna cosa a la utilitat comuna. Hi ha moments en què podem donar més que no pas rebre, però també n'hi haurà d'altres en què necessitarem rebre més del que podem donar. Per això, valors com la generositat i la solidaritat, o la compassió, no els hem d'oblidar mai. Ens hem d'esforçar a viure en positiu, ens hem de comprometre a cultivar els bons sentiments, i hem de desterrar l'apatia, la indiferència, l'egoisme i la insolidaritat. Així podrem viure amb alegria, positivament i contribuint a crear un entorn amable i fraternal allà on estiguem. I creieu-me, val la pena.
