La sorpresa va saltar a les municipals a Barcelona i Madrid. Dues dones van jubilar dos polítics de la vella guàrdia, Xavier Trias i Esperanza Aguirre. Si bé les enquestes ja indicaven un frec a frec molt disputat, els analistes pensaven que el sorpasso no es produiria. Malgrat els resultats, la conservadora i el convergent podrien formar governs alternatius, però Aguirre no ha trobat suports i Trias ja es va descartar al primer dia.
Ni Carmena ni Colau ho tindran fàcil per governar atès que resten molt lluny de la majoria absoluta. Però fa uns mesos ningú no hauria pensat en cap de les dues candidates com a alcaldesses. La seva participació anys enrere hauria estat més anecdòtica que res més. Però en pocs mesos s'han forjat uns lideratges que han rebut el suport de milers i milers de ciutadans.
Què ha passat? Aquest és el gran interrogant que des de CiU i PP deuen intentar esbrinar. Certament, les futures alcaldesses de Barcelona i Madrid s'han forjat en el món associatiu i lluny de formacions polítiques incapaces de donar solucions a les necessitats de la gent i que només responen a velles pràc?tiques d'aparells de partit caducats. Per primera vegada molts veïns i veïnes han guanyat unes eleccions. Són gent que es veuen protagonistes en aquesta nova etapa. Pensen que seran subjectes actius en les decisions i que les seves opinions els grups de Carmena i Colau les tindran en compte. Estan convençuts que no faran de figurants de personatges com ?Aguirre que se situen per damunt del bé i del mal com si esgrimissin la veritat absoluta. La prepotència de la lideressa del PP madrileny ha estat letal en campanya electoral.
El triomf de les noves regidores és l'èxit de la proximitat. La presència de Carmena al metro de Madrid aquesta passada setmana amb bosses d'un supermercat en podria ser un exemple. Però aquesta proximitat es podria traslladar també a les xarxes socials, on molta gent anònima hi diu la seva, sense cap mena d'escrúpol. Avui ambdues representen una franja important de la població que fa política des de la reivindicació permanent i que les veuen com a portaveus de les seves problemàtiques. La solidaritat de Colau amb els treballadors a la seu de Movistar és un missatge nítid en favor dels més desprotegits.
Haurem de veure què passa en el futur, però qui ha guanyat la batalla de la il·lusió, la sinceritat i la transparència han estat aquestes plataformes que formen part del panorama quotidià de Barcelona i Madrid. Enfront seu, els ideòlegs dels partits tradicionals no han sabut reaccionar ni plantejar alternatives encisadores. La campanya d'Aguirre ha estat lamen?table. La seva actitud fatxenda, provocativa i de menyspreu a la seva rival es va convertir en un bumerang i a mesura que avançava la campanya perdia vots a gabadals.
I les edats no compten, per molt que Albert Rivera rellisqués i demanés la jubilació de molts actors que provenien de la transició. Carmena, amb més de setanta anys, ha sabut connectar amb la majoria de joves madrilenys amb un discurs realista i que abordava des d'una posició d'esquerra radical algunes problemàtiques amb les quals la gent se sentia identificada.
Hi ha una gran expectació sobre què passarà. Serà un canvi de veritat o bé aquests moviments assemblearis moriran d'èxit en el seu intent de portar a la pràctica les seves idees. El temps ho dirà però de moment han representat un autèntic terratrèmol per a la vida política d'aquest país.
