No tinc res a veure amb la candidatura d'Ada Colau, ni tan sols sé si l'hagués votat en el cas que em toqués votar a Barcelona, que no és el cas, ni tampoc sé com ho farà com a alcaldessa si és que al final no es posen d'acord els de sempre per evitar que Barcelona en Comú governi la ciutat. El que sí sé és que resulta una barbaritat que qui ha obtingut més vots que els altres, que qui es presenta legítimament a les eleccions municipals i que qui surt democràticament escollit, ara resulti que és poc menys que el dimoni, que amb aquesta senyora cauran sobre Barcelona totes les plagues d'Egipte, que hi ha gent que anuncia públicament que pensa exiliar-se si la Colau acaba tenint a les seves mans la vara d'alcaldessa de la capital catalana i que no existeix ni un sol comentari positiu sobre la nova regidora per part de tots els que, és clar, no l'han votat.

Barcelona va plena de sarcasmes i de prediccions pessimistes i catastròfiques contra tot allò que representa Ada Colau, i són centenars, especialment els simpatitzants i els votants de Convergència, els que es dediquen a escampar la por sobre la probable nova alcaldessa, sense tenir en compte que veïns i conciutadans l'han votada amb la mateixa vàlua que qui ha votat qualsevol de les altres opcions.

És cert que els comentaris fets per la candidata a alcaldessa aquestes darreres setmanes sobre determinats aspectes de la ciutat (turisme, Mobile Congress, policia local...) no ajuden de moment a fer-se una idea positiva de com serà el nou govern, insisteixo, si és que la deixen governar. En qualsevol cas, d'aquí a quatre anys, tots aquells que ara s'imaginen un cel negre sobre Barcelona, inclosos, per cert, uns quants mitjans de comunicació, tindran l'oportunitat de variar el panorama si és que tan catastròfica ha estat la Colau. Mentrestant, respecte, paciència i acceptació de les normes democràtiques, o és que la democràcia només és vàlida si beneficia els meus?