Girona és aquests dies com Villar del Río esperant Mr. Marshall. Els productors de Joc de trons no volien tornar a rodar a Espanya perquè era massa car, fins que van saber que en una ciutat del nord-est els temes de diners sempre es poden arreglar, a excepció que hi visquis. Van llegir que a Girona l'Ajuntament deixa construir un restaurant penjant al riu sense que importi la normativa i permet que pagui les taxes amb misteriosos "tiquets-consumició", i dic misteriosos perquè el conveni és tan opac com els negocis de la FIFA. Aquesta és la nostra, van pensar els americans, als quals no importa si el Barri Vell de Girona és lleig o maco mentre sigui barat rodar-hi.

No li ha costat a la cadena HBO aconseguir condicions similars, des de l'opacitat del contracte fins a l'exempció de taxes, que ja és tradició tan gironina com el xuixo. A canvi regalarà a la ciutat imatges del rodatge, i gràcies. Potser hi afegiran cigarrets i llet en pols si l'alcalde els saluda cantant des del balcó "Os recibimos, americanos, con alegría, olé mi madre, olé mi suegra y olé mi tía".

Amb taxes a la gironina no faltaran les empreses que es deixin caure a tan generosa ciutat. Des d'Ikea, que pagaria els tributs amb tres dormitoris infantils amb armari Tyssedal, fins a McDonald's, que per instal·lar-se al costat de les escoles on encara no té presència regalaria a l'Ajuntament 15 menús Happy Meal. Des de subvencionar un circuit de F-1 (ara que Barcelona no vol ) a canvi d'un pòster signat per Fernando Alonso, a permetre que el Barcelona World s'instal·li a la Devesa mentre aporti a les arques municipals 15 fitxes de casino per cada plàtan talat.

Quadrar els pressupostos a base de tiquets-consumició i making-off de sèries no és fàcil. Els gironins haurem d'acabar pagant una derrama, però ho farem amb alegria si serveix als nostres representants per penjar-se medalles.