Carta oberta de SOS Empordanet a l´alcalde

de Forallac

Catherine Perello Scherdel. Presidenta, i la

Junta de SOS Empordanet.

Senyor Sala. Després de vint-i-vuit anys de portar el timó del municipi de Forallac i ser-ne el capità absolut, per primer cop, s´ha trobat amb una oposició de gent jove dispo­sa­da a fer-li front i a controlar les seves deci­sions, que fins ara havia fet i desfet sense el mínim control.

És un fet conegut que molts dels favors concedits per vostè eren basats en la il·legalitat, per tal d´utilitzar-los com a arma de pressió. Fins i tot es diu que en els seus darrers mítings instigava el poble a no votar la nova candidatura perquè «il·legalitzarien» tot allò que vostè els havia permès, cosa que fa palès que sortien de la legalitat vigent.

Malgrat que en la seva revista del Rampi ha dedicat molts capítols a negar realitats i a difamar persones de l´associació, ha arribat l´hora que la gent de Sos Empordanet -que, segons la seva última declaració al Diari de Girona, «fa fàstic»-, exposi a la llum uns fets que possiblement molts ciutadans del municipi encara desconeixen.

Sos Empordanet es va fundar l´estiu del 2003, per intentar aturar la seva obsessió malaltissa i particular de construir al cor del municipi una gran planta de reciclatge, valoració de residus, i incineradora de produc­tes tòxics, excepte nuclears, ubicada a 100 metres de les pedreres íberes dels Clots de Sant Julià, espai declarat BCIN pel Departament de Cultura de la Generalitat gràcies a nosaltres, i que vostè va impugnar. La magnitud d´aquesta infraestructura, si s´hagués dut a terme, hauria perjudicat irreversiblement el futur paisatgístic, mediambiental, turístic i per descomptat econòmic de Fora­llac, encara que, segons la seva opinió, «era un bé per al poble», per un poble que vostè tenia absolutament desinformat. Cal dir que els beneficis d´aquesta indústria no haurien revertit en el municipi de Forallac, sinó només en una empresa, Servitransfer, de molt fosca procedència.

I al llarg d´aquests tretze anys, mentre SOS Empordanet, incansable, peregrinava pels despatxos d´institucions, advocats, procura­dors, premsa, dedicant-hi temps i diners, vostè, des del seu baluard, es reia de nosaltres, i amb la seva característica habilitat manipuladora, impugnava els nostres plets -no pas amb els seus diners, naturalment-, negant la veritat als ciutadans, i o­cultant dins el «seu» Ajuntament un projecte públic, al qual finalment, a través d´un advocat, vàrem poder accedir i valorar-lo, i d´aquesta manera veure la magnitud de la seva mentida.

Volem ressaltar que els més de cinquan­­­ta mil euros invertits en aquesta feixuga lluita, de la qual vostè és el principal respon­sable, i que haurien estat molt mes útils en obres socials, han estat possibles gràcies a la generositat de «gent de fora benes­tant amb interessos particulars» com vos­tè els menysprea, i gràcies a persones cultes, sensibles al patrimoni cultural i paisatgístic del Baix Empordà, que juntament amb nosaltres, han sabut valorar i estimar allò que vostè ha estat a punt de destruir.

Sr. Alcalde, la seva minsa victòria fa evident que bona part del seu poble li ha perdut la confiança. Jo, amb molt d´orgull, haig de manifestar públicament que és gràcies a la perseverança de SOS Empordanet i la se­va gent que s´ha aconseguit aturar un tumor que ens hauria afectat greument a tots. Menys a vostè.

Eugeni d´Ors i el bon gust

Jordi Pausas. parís.

Vaig tenir el goig i el privilegi d´assistir a la jornada d´estudi dedi­cada a Eugeni d´Ors, convocada per la Institució de les Lletres Catralanes, que ha publicat el llibre Eugeni d´Ors. Potència i resistència, un volum editat per Xavier Pla amb més de trenta textos d´estudi dedicats a la figura de l´escriptor i la seva obra. En un moment deter­mi­nat s´hi esmentà una sentència seva que en cap cas no hauríem de confondre amb una boutade: «En aquest país el més revolucionari que es pot fer és tenir bon gust».

És evident que el controvertit Eugeni d´Ors va ser el providencial intel·lectual per la modernització i l´enaltiment de la ciutadania a través de la cultura. La Catalunya d´avui és l´hereva del Noucentisme, en què els nostres artistes -escriptors, poetes, músics, arquitectes, escultors i pintors- van em­plenar de civilitat i cultura el nos­tre país. En canvi, l´actual perío­de històric, -dit «con­temporani»- culturalment segueix condicio­nat i supeditat a les directrius culturals imposades a la devastada Europa en el període de la guer­ra freda pels Estats Units, i és per això que els pintors han estat substituïts pels decoradors i grafistes abstractes i els escultors capaços de fer una figura amb cap i peus han desaparegut del circuit cultural.

Certament, avui a Europa el més revolucionari que es pot fer és tenir bon gust.

Caldrà rellegir amb atenció l´Eugeni d´Ors...