Pot semblar que hi ha un sector d'Unió que li fa un pols a Duran. No és així. És en Duran que, amb les últimes bales a la recambra, està fent el seu (potser) últim pols. Si alguna cosa haurien de saber els membres de l'anomenat sector sobiranista d'Unió és que a Duran no se li pot plantejar cap batalla interna. El que ho fa està mort políticament abans que la guerra comenci. És un especialista -diria que el millor- en aquests tipus de situacions. Si no, que algú m'expliqui com és possible que després d'arribar per segona vegada al capdamunt del partit (1987), hagués reconstruït Unió a la seva mida i s'hagi mantingut al càrrec fins al dia d'avui (28 anys), sense que ningú li hagi fet cap ombra. En aquest llarg període, Duran ha aniquilitat o abraçat per portar-lo al seu terreny tot aquell que ha gosat aixecar la veu contra ell. Alguns han acabat fora i altres s'han sotmès als seus desitjos, fins a arribar al moment actual. Si Duran no ha fet el que millor sap fer és perquè les coses ja li van bé com estan. Però que ningú s'enganyi. Si algú té possibilitats de sobreviure a aquesta situació -si vol- és només ell. Els altres hauran estat uns simples cooperadors necessaris.