Agraïment al Trueta
Ramiro Dacosta González. figueres.
Sóc un gran aficionat al motor. Com els cotxes, de tant en tant he d´anar-me a fer una ITV i ho faig a l´hospital Josep Trueta, on em fan la posada a punt. Voldria donar les gràcies a tot el seu personal, especialment als doctors Núria Gómez i Bernardo Queralt i als seus equips, així com també als professionals de la cinquena planta, on darrerament he estat en «boxes». Ara, perfectament recuperat puc tornar a fer molts quilòmetres més per les carreteres de l´Empordà, encara que faci tramuntana. Moltes gràcies.
Indignant el que han fet amb el Girona
Lluis Roura. l´escala.
Crec que avui tots els gironins ens sentim humiliats pel que va passar amb el partit de diumenge. Hi ha una sèrie de circumstàncies que no són lògiques: l´arbitre, prolongant un partit de manera sospitosa; tot el circ final que va muntar... Vaja, ridícul surrealista... així ho deien, des de les ràdios. Fa realment estrany que l´Sporting endosi un 0 a 3 a Betis al camp sevillà... Finalment, els gallecs no van tenir compassió, a ells no els hi anava guanyar o perdre, sabien com n´era d´important el triomf del Girona, pel fet històric de viure un fet així a casa. En canvi sí va tenir compasió el Barça del Dépor, en l´últim partit jugat el Camp Nou, ja que si el Barça guanyava enviava el Dépor gallec a Segona Divisió. Juro que em vaig alegrar de l´actitud del Barça. A can Barça i els catalans soms un senyors, volien que fos tot una festa. Ara lamento profundament que el Barça no guanyés aquell partit i enfonses el Dépor a Segona Divisió, que si el Barça hagués volgut, prement l´accelerador li haurien sobrat marxes. Però els gallecs que avui han vingut aquí, són una altra cosa, mai tindran el senyoriu d´un Barça. Ni són dignes de jugar a Primera Divisió. Bé, algú pot dir que són verdaders esportistes, potser sí, però el futbol entranya tans misteris foscos que cadascú pot pensar el que vulgui. Però el de diumenge va ser indignant.
Girona de Primera
Juan José Velaz SÁnchez. Tossa de Mar.
Em sap greu, tio. Em sap greu per tu. Em sap greu perquè sé el que significava aquest dia per tu. Em sap greu per tots nosaltres, perquè hem viscut aquest dia gairebé de la mateixa manera que l´has viscut tu. Em sap greu pels teus companys, per l´equip, perquè ha costat molt arribar fins aquí com perquè s´esfumi a l´últim minut un dels somnis de la majoria de nens. Em sap greu per Girona, perquè tothom ha remat ben fort durant tota la temporada i sobretot, durant el dia d´avui, perquè el club es proclamés equip de primera divisió. Però sobretot, em sap greu pel futbol.
El futbol, aquell esport que fa feliç a tanta i tanta gent arreu del món. Aquell esport que ens ha permès somiar que el dia d´avui arribaria. Aquell esport que demostra la naturalesa i la puresa de les persones, el que crea vincles inseparables entre aquestes. El futbol, aquell esport que s´ha transformat en una eina mediàtica d´aquells d´allà a dalt que es creuen amb el poder de jugar amb els sentiments de la gent. Avui el camp estava a rebentar. No hi cabia ni una sola ànima. Avui tothom ha animat com si no hi hagués demà. Avui tots ens hem vist a Primera. Sí, s´havia de guanyar, però som conscients que en aquests moments les cames tremolen, el cap deixa de pensar i el cor s´encongeix. Però bé Sebas, saps què? Això s´ha posat més maco que mai. Dijous toca anar a La Romareda i guanyar l´eliminatòria contra el Saragossa. I després saps què? Jugarem la final de la promoció contra Las Palmas o el Valladolid, amb la tornada a Montilivi. I llavors, doncs ja saps que passarà. Guanyarem. Guanyarem i tot haurà sigut més maco i ens riurem, l´any que ve a Primera, dels que han pujat pagant amb bitllets camuflats en maletins.
Sóc gironí i amb orgull!
Juan Carles Barbé Morillo. girona.
El passat mes d´abril, vaig fer el càsting d´Ocho Apellidos Vascos i avui m´han trucat per anar d´extra. Deprés d´aquesta experiència repetiré al càsting de Joc de Trons que faran el dia 1 i 2 de juliol, a veure si hi ha la mateixa sort. Em sento orgullós que Girona sigui escollida un motor cultural, gastronòmic i futbolístic. El 2015 és l´any de primera de Girona. Tenim el millor restaurant del món! Tenim un equip de primera! Tenim un paisatge de primera! Visca Girona!
