La virginitat ha sigut sempre per a mi un gran enigma. No em va ajudar estudiar als Maristes, on de ben petits ens feien aprendre de memòria que la Mare de Déu era immaculada, o sigui sense màcula, o sigui sense taca. Als vuit anys i sense saber res de sexe jo deduïa -mirant com em quedava cada dia la roba i els genolls- que estava neta perquè no jugava a futbol a l'hora del pati, i així ho preguntava a l'hermano. I ell:

-Soler, em copiaràs 300 vegades "No haré preguntas idiotas en clase".

Si davant les cares d'incomprensió s'avenia a aprofundir en el tema, ens explicava que ser verge significava que mai l'havia tocat cap home. Com era possible? No l'havia agafat mai a coll el seu pare? Això mereixia arriscar-se a preguntar.

-Hermano, ni tan sols la va desvirgar el seu pare quan era petita?

-Soler, acosta't aquí. Una mica més.

Plaf. Cinc dits marcats a la cara aconsellaven no fer més preguntes i oblidar els misteris de la virginitat.

Tanta ignorància virginal ha comportat que mai hagi sabut respondre la pregunta d'on la vaig perdre. Abans no hi havia problema: els homes la perdien mentre estaven en un puticlub, i les dones a casa, noucasades i sense adonar-se'n. Les coses han canviat i avui hi ha gent -sense diferència de sexe- que quan la va perdre era en un aparcament, en un hotel, a la platja, al cinema, al lavabo, al Nou Camp o en un confessionari. El ventall és tan ampli que davant la pregunta fatídica la gent es queda en blanc. A qui no li ha passat mai intentar saber on ha perdut alguna cosa i no recordar-ho?

Per això Leticia Sabater ha optat per reconstruir-se l'himen, a veure si ara no és tan descuidada. La noia torna a ser verge als seus 48 anyets. I a fe que li ha de durar el nou estatus, perquè almenys jo, si sóc al llit amb una quasi cinquentona i em confessa que és verge, li dic que baixo un moment a buscar tabac. I això que mai no he fumat. Si afegeix que ho és perquè s'ha operat, m'escapo per la finestra encara que visqui en un cinquè.