Dedicat a Jaume Pol i Perera

Rosa Aliu Oliver, Pilar Pol Aliu i

Rosa M. Pol Aliu. girona.

Jaume, en record d´aquests deu anys sense tu, no oblidem que vares tenir el cor obert a tothom, que ens estimaves i que nosaltres sempre t´estimarem.

Tot recordant

la senyoreta

Victòria Vigo

Joaquima Pellicer Solà. Vulpellac.

Recordo amb enyorança aquell temps passat, aquella època de la meva infantesa, de quan jo era una estudiant. Molt especialment recordo la meva mestra, la nostra estimada senyoreta Victòria Vigo, aquella dona tan humana i propera, treballadora incansable, d´idees fermes, apassionada per la docència i exigent com la que més. També recordo la seva peculiar manera d´ensenyar i que, quan convenia, sabia escridassar.

Aquelles assignatures de geografia, d´història, les matemàtiques, la cal·ligrafia i tantes més que podria esmentar... Les labors de mitja tarda, amb aquells magnífics brodats a mà; eren tot una filigrana, eren dignes d´admirar! Ep! Sense oblidar les classes de francès, acompanyades de les bellíssimes cançons de l´Édith Piaf.

Com a docent, els seus coneixements ens va transmetre i com a persona els valors de la vida ens va inculcar; amb ella vàrem créixer i ens vam formar com a estudiants.

Inicialment, a l´edifici de les Escoles Velles fèiem les classes, aleshores anomenades Escoles Nacionals, i l´any 1967 les noves instal·lacions vam inaugurar. Recordo amb nostàlgia aquella gran festassa inaugural, tan entranyable. Feia un dia molt assolellat, era un dia radiant! Durant l´acte, les seves alumnes, amb molt entusiasme, la dansa dels cercolets vàrem ballar, fent les delícies d´un munt de participants. També recordo la nostra gran il·lusió per iniciar una nova etapa i certa melangia de deixar enrere les vivències anteriors.

Sens dubte, la senyoreta Victòria Vigo va ser una gran educadora, una mestra exemplar, i l´Ajuntament de la Bisbal, com a reconeixement a la seva honorable trajectòria per la ciutat, el passat diumenge 7 de juny, una bonica placeta li va dedicar. D´ara endavant el seu nom portarà.

Que perduri el seu record entre tots nosaltres.

Hospital Santa Caterina de Salt

Dolors Cabratosa i Teixidor. salt.

En el traspàs de la nostra mare hem hagut de viure moments a l´hospital Santa Caterina de Salt. Magnífiques dependències amb interminables corredors que et fant exercir l´esportivitat... però més, molt més: Professionals que exerceixen la seva activitat intensiva i assossegada, cadascú en el seu àmbit corresponent. Farem un gran país amb aquestes persones generoses, abnegades, servicials... sempre al servei de la feblesa humana emmalaltida.

Gràcies per la cara afable que ens dóna esperança. Gràcies per saber acceptar les nostres impertinències. Gràcies per la vostra atenció continuada. Gràcies per saber reprimir els vostres impulsos quan ens mostrem carregosos. Gràcies per la vostra professionalitat. Gràcies!

Enfront d´una opció perduda

Lluís Torner i Callicó. girona.

Diumenge, el futbol gironí plorà,/l´equip de Girona havia perdut,/ l´accés a Primera se´ls escapà,/de moment, però, no està tot perdut.// Ara els tocarà jugar el play-off,/ entre quatre equips -mena de lliga-/ per tal que en surti un guanyador,/que ascendirà de categoria.// Per això als jugadors del Girona,/ que la pèrdua deixà molt abatuts, /els cal posar-hi moral, de la bona,/ mentalitzant-se que res està perdut.// És el que l´afecció els demana,/ dient als jugadors un: Vinga valents!/ Ja que la gran eufòria ciutadana,/segueix viva i d´ells està pendent.//Tenien la victòria a l´abast,/però la sort se´ls va girar d´esquena,/ tenen una nova oportunitat,/per treure´s el sentiment de pena.// Tant de bo que amb Machín, l´entrenador, -un cognom semblant al d´aquell gran cantant-/el Girona acabi de guanyador/i la ciutat ho acabi celebrant.// Posant-hi el pit i l´acabat en «ons»/ l´ascens encara pot ser realitat,/ per mantenir vives les il·lusions,/posades, envers l´equip, per la ciutat. Tot i així, cal ésser ben conscients,/que pujar a Primera Divisió,/vol dir que la Junta i el President/ han de tenir molt clar què vol dir això.

Endavant Girona!

El Betis i el Girona

Mateu Frigoler Teixidor. Canet ­d´Adri .

«Viva er Beti manque se venda». Aquest haurà de ser a partir d´ara el nou eslògan del Reial Betis Balompié, un equip de fútbol líder de la Segona Divisió que jugant un partit caminant es va deixar apallissar per un Sporting de Gijón que mai en tota la lliga havia marcat tres gols en camp contrari. El poema del seu paisano, el gran Antonio Machado, el varen seguir a la perfecció, que el meu estimat poeta em perdoni si li faig una petita correcció «Caminante no hay camino, se hace camino al andar jugando para muy bien cobrar». Per a tots els andalusos gironins socis i seguidors del Girona, l´actuació de l´equip de la ciutat de La Giralda ha estat una vergonya i una decepció. És clar que poden sortir veus que diguin que el Barça va fer una cosa semblant a l´últim partit de lliga amb el Depor, perjudicant l´Eibar. Per als que coneixem una mica els afers futbolístics no crec que l´equip blaugrana tingués cap intenció d´empatar ni oferir una nota discordant en aquell festiu final de Lliga.

Quan al comportament clarament mafiós del Betis, faria falta per part dels organismes oficials una investigació a l´estil de la que va fer l´FBI amb els corruptes reponsables de la FIFA. Ben segur que trobarien rastres dels sempre polèmics maletins. En el cas del Girona, l´interès seria molt esquifit en tractar-se d´un club de la ciutat més catalana del país. Una raó més per marxar seguint el camí del Machado, d´aquesta Espanya de braus amb dues i quatre potes, «padrinos» i moderns inquisidors. Que s´ho facin!

La citació falsa de Pla

Andreu Moreno . girona.

Artur Mas ha realitzat unes declaracions a Il Corriere della Sera en què, com és habitual en ell, ha culpat Espanya de tots els mals. Però aquesta vegada s´ha superat amb una falsa citació contra Espanya de Josep Pla: «No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un d´esquerres quan es tracta de Catalunya». A la frase original, Pla no fa cap referència a les paraules «espanyol» ni a «Catalunya». Concretament, la citació original és «el que més s´assembla a un home de l´esquerra en aquest país és un home de la dreta» (El quadern gris), en un passatge en què es refereix al fanatisme ideològic de determinats personatges empordanesos d´un i altre signe. En cap moment de la frase ni del context Pla esmenta ni critica per res Espanya. Pel que sembla, per a alguns, en política s´hi val tot, fins i tot manipular grans escriptors com Josep Pla, qui mai va ser nacionalista.