Les urbanitzacions inacabades tenen nous habitants. I apareixen grups de joves i jubilats del nord que tornen, com les orenetes, als nostres nius d'estiu. Algun promotor encara corre per Brasil o Perú, fugint de les lleis d'extradició i esperant que tot s'oblidi, mentre l'esquelet de l'edifici abandonat recorda els treballadors fotuts. Uns nens francesos juguen a la sorra, perquè han avisat als pares que les meduses ataquen estiuejants amb la pell recremada pel sol.
L'estiu de tanta xafogor, de cop, plou, i ens sentim un xic més europeus, fugint de la sequera que ens encercla. El vigilant de la Creu Roja segueix amb el prismàtic, desmenjat, al nedador solitari. I si li dóna una rampa, i si l'ataca una tintorera assassina, i si vaig a dinar?, pensa el vigilant. El nedador, neda que nedaràs, fins que es perd en l'horitzó com la promesa d'un demà millor. Nedar és fondre's en un medi càlid i poderós, nedar és sobreviure a la mort: anar més enllà. Els xiringuitos canvien, companys, però retenen la màgia de degustar uns musclos sota la brisa del Mediterrani, mentre fas la canyeta. Xiringuitos de Cadaqués en cales somiades per Dalí, xiringuitos escalencs, seguint els camins de ronda que un dia van creuar grecs i romans, per a desgràcia de les tribus iberes, que tan felices es mataven i comerciaven entre elles. Matinades de música chill out i reggae, amb la sensació que els nostres xiringuitos volen ser a Tailàndia, que volen ser Eivissa, però només uns pocs poden ser Eivissa. Artistes plàstiques de projecció discreta treballen de cambreres a l'Escala, però espera, que quan exposi al Moma de Nova York "te vas a enterar de lo que vale un peine". Artistes plàstiques valentes, que s'enamoren de fills d'intel·lectuals de Barcelona, que van trobar la il·luminació interior a l'Índia, gràcies a un guru que els va fotre els calés, i tan contents: han descobert la manera de viure dels pares rics gràcies a la filosofia oriental. Guiris prejubilats, aparcats en barres de bar, que miren sense veure, que beuen sense viure, buscant en el cubata perdut el sentit de l'existència. Per ser europeu cal patir tant, cal estar tan putejat pels Governs, els impostos i la vida? Locals amb fotos de pescadors d'un passat irreal, i els estris de pagès que ningú va fer servir. Tardes de pluja i cues al Dalí, nits de chill out al Baix Empordà, de rom cremat i canons per obra i gràcia de les havaneres, els nois del Català, feien ultramar, que diuen. L'estiu de feina precària: saps quan comences, no quan acabes. L'estiu de Ryanair: farà calor a Edimburg?; aquell penques s'ha colat?; què se m'ha perdut a Düsseldorf? L'estiu amb pluja i xafogor, l'estiu amb la calor que fon les llambordes, l'estiu de carreteres saturades i embussos. L'estiu que els alcaldes aprofiten per obrir carrers, i emprenyar els que ens quedem, per sobreviure a l'estiu.
