Als anys seixanta, una colla d'autors de la ciència-ficció n'estaven fins als nassos que tothom relacionés aquest gènere amb el pulp. I es van proposar donar-li una ambició més literària. Una ambició que incorporés, per exemple, les propostes experimentals de Joyce, Beckett, Burroughs o els surrealistes.

Antoni Munné-Jordà sempre ha estat proper a aquestes tesis. Ara les torna a combinar a Michelíada (Males Herbes), una versió del poema èpic d'Homer transvestida de crònica de guerra futurista. Amb un dels bàndols a punt d'estrenar un grup de combatents mutants: uns guerrers cuirassats -d'anatomia alteradíssima- ben iguals que en Bibendum, la mascota de la casa Michelin.

Si Joyce es va inspirar en Homer per escriure Ulisses, Munné-Jordà ha abordat l'obra del grec des d'uns plantejaments joycians. Per això, cada capítol està narrat amb un estil, format o punt de vista diferent. I per acabar-ho d'adobar, els protagonistes s'expressen en tortosí, valencià septentrional, alguerès i altres variants dialectals. Tot un repte.

Dit això, qui sigui capaç d'assumir aquests condicionants, podrà endinsar-se per un volum explosiu i humorístic, on la duresa formal s'alterna amb passatges espurnejants i extraordinaris. El lector passarà del somriure a l'admiració, del desconcert a la sorpresa, de la perplexitat a la satisfacció.

Els capítols de Michelíada desperten moltes sensacions. Tantes que, en cas d'obtenir-ne una traducció gastronòmica, els podríem servir a El Bulli. Allà serien la delícia de tots els "gastronautes" que orbiten la constel·lació Michelin.