Una de les característiques principals dels comerciants és la poca predisposició que tenen a sumar esforços i anar junts. Després de molts intents fallits, sembla que de mica en mica les coses estan canviant i a causa de la crisi econòmica els principals eixos comercials de les diferents ciutats de les comarques gironines comencen a plantejar iniciatives conjuntes per atraure visitants i compradors. N'hi ha de més encertades i n'hi ha que estan abocades al fracàs, però allò interessant és la percepció que tenen clar que la suma i la codecisió en les iniciatives de promoció i la proactivitat són el camí per tenir un comerç urbà més potent i atractiu.

I és que el comerç està canviant a marxes forçades i o són capaços de dirigir aquests canvis o el comerç urbà deixarà de ser competitiu i tindrà un paper més secundari en el si de les viles i ciutats del país. Alguns dels principals reptes que ha d'afrontar són:

Cal solucionar la pinça que han suposat els vuit anys de crisi i la fi dels lloguers barats. Ambdues situacions han estat un clar impediment per a molts comerciants que han vist com finalment han hagut d'abaixar les persianes. Això, juntament amb uns lloguers estratosfèrics el cor dels eixos comercials, ha provocat una allau de comerços tancats als centres de la ciutat. És important que des de l'administració i des del sector s'incideixi en els preus dels lloguers per tal de fer més competitiva l'oferta i això només passa per l'extensió de l'eix comercial en altres direccions a l'entorn d'aquest. No es poden mantenir uns lloguers alts després de vuit anys de pèrdua. Cal que els eixos comercials creixin d'una manera natural per tal que hi hagi més dinamisme i entrada de nous comerços. I aquest creixement ha d'anar acompanyat de zones comercials on els joves puguin tirar endavant propostes comercials més arriscades i ?menys convencionals.

No entendre que davant de l'increment de la competència -centres comercials- cal facilitar les coses als visitants. O es canvia de xip i es fan les coses fàcils per a aquells que ens visiten o veurem com deixaran de venir. Cada vegada és més difícil accedir als eixos comercials de les ciutats i la facilitat d'accés juntament amb la concentració de botigues, són els elements clau en l'èxit dels grans centres comercials. Les associacions comercials han de fer més èmfasi a l'hora de demanar a l'administració més facilitats d'aparcament per als visitants i una la millora de la mobilitat. Circular amb fluidesa i un aparcament raonable són factors que incentiven la repetició en la visita, els entrebancs, la dificulten.

Cal saber treure més rendiment dels turistes que ens visiten. I això depèn, sobretot, dels comeciants. A dia d'avui, la majoria de ciutats de les comarques gironines són, en menor o major grau, turístiques. Més enllà de les ciutats costaneres, ciutats com Girona i Figueres atrauen cada any milers de turistes. Uns turistes que vénen a les ciutats independentment de si fa mal temps a la costa. I el comerciant encara no és conscient del potencial que suposen. Han de poder treure molt més rendiment a aquest possible comprador. Un visitant que té molt clar que el shopping forma part de l'experiència turística i que no vol renunciar-hi.

Cal protegir i acompanyar el comerç que ens singularitza. A poc a poc van tancant molts comerços que han donat prestigi i personalitat al comerç de moltes ciutats. Cal un pla de xoc des de l'administració per protegir i facilitar les coses als comerços singulars i/o antics. Cal que des de l'administració es potenciïn aquests comerços i que s'ajudi a trobar un relleu que en garanteixi l'activitat i així es preservi aquest valor comercial i cultural. A la majoria de ciutats europees, aquests comerços són considerats "emblemes" de la ciutat i com a tal se'ls protegeix i se'ls projecta. Tots tenim al cap el nom d'algun comerç singular de la nostra ciutat que forma part del nostre imaginari col·lectiu.

I finalment, no podem desaprofitar el potencial comercial que suposen els mercats. A la resta de les ciutats europees, els mercats s'han dignificat i professionalitzat i són un dels principals atractius comercials de qualsevol ciutat. Són un aliat perfecte per als comerços "sedentaris". Cal saber crear més sinergies entre el mercat i l'eix comercial de cada municipi. I això passa sobretot per l'ordenació i la ubicació. Calen mercats més dignes, ordenats i més propers als eixos comercials. Una bona connexió entre aquestes dues ofertes generaria una millor oferta comercial i garantiria un augment de vendes per ambdues parts.

Segur que hi ha molts més reptes i de ben segur que s'està treballant a solucionar-los però és l'hora que els comerciants siguin conscients del moment històric en què es ?troben, que sumin esforços i que sàpiguen reinventar els eixos comercials de les ciutats per tal que siguin més dinàmics i competitius. Les ciutats, encara que no ho reconeguin, depenen de fer bé aquest impàs. Una ciutat amb un comerç atractiu i competitiu en el seu nucli urbà és una ciutat viva i amb futur.