Convidats per Angela Merkel, que exercia de Blancaneus, els capitostos de set països amb molt poder (abreujadament: G-7) van quedar ara fa uns dies en un prat alemany de Heidi per berenar i comptar diners. Potser acalorats per aquesta última activitat -tan excitant- el grup d'excursionistes comandats per Barack Obama i Merkel va decidir refredar l'ambient. Per aconseguir-ho no han tingut millor idea que limitar a una pujada de dos graus el màxim d'escalfament global que li permetran a l'atmosfera, sota pena de castigar-la en el cas que se'ls insubordini.

Això de voler manar fins i tot sobre el clima sembla un excés de supèrbia; però a veure qui s'atreveix a portar-los la contrària a l'emperador del món i a l'estricta governanta d'Europa.

Els xinesos, que van per lliure, ja havien demostrat el seu domini sobre l'atmosfera en provocar l'any passat la caiguda de pluja artificial sobre certes terres del seu país castigades per la sequera. El mètode, consistent a fer plorar els núvols mitjançant l'ús de productes químics, va demostrar ser molt més eficaç que les rogatives a verges i sants antany organitzades a l'Espanya preindustrial amb el mateix propòsit.

El de frenar l'escalfament global, invertint el canvi climàtic, ja resulta un afany molt més complex. Una cosa és dictar mesures de rebaixa de sous i pujades de l'IVA perquè l'economia del món marxi com Déu i el G-7 manen; i una altra molt diferent començar a governar les tempestes, les borrasques, les sequeres i altres desordres del clima. Res sembla massa, però, per als grans capitostos de la Terra. Entre salsitxes, cervesa i xerrada distesa, els set gegants van acordar prendre mesures que reduiran les quantioses emissions de gas carbònic i altres flatulències de la indústria a què s'atribueix el caldejament del planeta.

Merkel, Obama i els seus col·legues pretenen que la Cimera del Clima de París aprovi a final d'any regles "vinculants" per a tots els socis amb l'objectiu de limitar al mínim les emanacions de CO2. La idea consisteix en què la temperatura de la Terra enfervorida per l'home no pugi més de dos graus, de manera que s'evitarien els apocalíptics efectes que, a partir d'aquest límit, anuncien els profetes del canvi climàtic.

El desafiament resultarà ciclopi, si s'adverteix que el tub d'escapament d'una vaca contamina molt més que el d'un automòbil, segons un recent informe de la FAO (o secció d'Agricultura i Alimentació de les Nacions Unides). Als cotxes se'ls pot aplicar la més moderna tecnologia anticontaminació; però costa imaginar com s'ho faran els del G-7 per frenar el forat que les vaques -en aparença tan modoses- li fan a la capa d'ozó amb les seves inmoderades ventositats.

A això cal afegir-hi encara el fet que aquest club ja no sigui, com en el seu origen, el dels set països més industrialitzats del món. Integra els Estats Units i Alemanya, certament; però també a potències que ja van una mica -o molt- de baixa, com el Japó, el Regne Unit, França i sobretot, Itàlia.

Alguna cosa se'ls haurà passat pel cap en aquesta última berenada per convèncer també la Xina, principal font de contaminació del món, que s'ha d'unir al seu vast projecte de govern de l'atmosfera. El poder, ja es veu, comença a no conèixer límits.