Des que va començar la crisi, el 2008, milions d'espanyols veuen com minva la seva economia. Però a la sinistra troica -FMI, Banc Central Europeu i Comissió Europea- això no li importa. Ara reclama apujar més l'IVA, abaratir més els acomiadaments, incrementar el copagament sanitari i educatiu i d'altres "menuderies". I tot seguit, el Banc d'Espanya també demana "más de lo mismo". El 2013, la troica va reconèixer que l'austeritat havia estat un error. Però va seguir incrementant-la. Com Rajoy, que ara diu que no farà més retallades, però la previsió enviada a Europa proposa reduir més l'estat del benestar, que només quedarà per sobre del de Lituània, Letònia i Romania. El 2009, el llindar de la pobresa estava en 18.402 €; el 2014, en 16.719 €. Actualment, el 22,2% dels espanyols estan en risc de pobresa.
Per Intermón Oxfam, l'1% dels espanyols concentra més riquesa que el 70% més pobre. En desigualtat social ja només ens "guanya" Letònia. Però seguim amb la mateixa política econòmica de la troica i el seu representant a Espanya, Mariano Rajoy. Els economistes més importants del món han denunciat a bastament que l'austeritat és un suïcidi econòmic. Però és el que mana la sergenta Merkel, en nom dels bancs alemanys, que volen cobrar de pressa els crèdits que han provocat. Sense oblidar altres sectors socials europeus que s'han folrat amb la crisi. A Europa, els rics són més rics, i els pobres, més pobres. Això només ho podria aturar una enèrgica política keynesiana, amb forts estímuls econòmics públics, fet impossible quan s'aprovi el TTIP. Mentrestant, Rajoy somriu amb ganyota inefable. És el que hi ha: reblen el clau, ens munyen, ens ofeguen.
