La intel·ligència és la consecució de metes després d'enfrontar-se a uns obstacles que cal superar. Sense objectius, doncs, el mateix concepte d'intel·ligència no tindria cap sentit. La meta màxima, en el cas dels organismes vius, prové de la selecció natural. Però la finalitat última instal·lada en les persones, aquesta espècie social i força hàbil a l'hora de resoldre conflictes, no és precisament l'alimentació, ni la lluita, ni la sexualitat. Al capdavant de la llista de prioritats, hi figuren la comprensió de l'entorn i la cooperació amb els altres. Aquesta és la clau que explica les nostres emocions. A l'Eclesiastès es diu que tot té la seva raó i que hi ha un moment per a cada propòsit, això és, cada emoció, desencadenada en l'instant propici, activa un seguit de submetes i sub-submetes a les quals denominem "pensar" i "actuar". Els reptes que se'ns presenten en aquest context poden estar motivats per coses o per individus. El problema de tractar amb subjectes és que probablement, en el futur, en els tornarem a trobar. Les emocions entre persones es juguen sobre un terreny complex i engendren aquelles passsions que tant ens confonen.