Constituïts els ajuntaments i elegits els alcaldes, ara comença el repte de governar un dia sí l'altre també. Si un partit polític no ha obtingut la majoria absoluta, un govern en minoria haurà de ser capaç de trobar aliats per a cada proposta que necessiti l'aprovació del ple.

Per contra, si s'aconsegueix un pacte de legislatura amb altres forces, tindrà assegurada una estabilitat en la gestió, tot i que pot implicar renúncies per part de cadascun dels participants.

Complida, doncs, aquesta primera fase, l'alcalde disposa de trenta dies per convocar un ple en el qual s'ha de tractar del cartipàs municipal. En l'ordre del dia, s'hi ha d'incloure: a) la periodicitat de les sessions del ple, b) la creació i composició de les comissions informatives, c) el nomenament dels representants de l'Ajuntament als òrgans col·legiats i d) les resolucions de l'alcalde sobre nomenaments dels tinents d'alcalde que formaran part de la Junta de Govern així com de les delegacions genèriques i especifiques que tindran els regidors.

Però els punts que segurament despertaran més controvèrsia seran els relatius al règim retributiu dels membres amb dedicació exclusiva o parcial, les indemnitzacions per assistència als òrgans col·legiats i les dotacions dineràries als grups municipals. A hores d'ara, sembla que existeix un consens general per rebaixar els sous i les dietes d'alcaldes i regidors. En alguns llocs, però, és obligatori fer-ho per tal de complir la llei que fixa uns límits màxims per trams poblacionals.

I la traca final d'aquest pròxim plenari és l'aprovació del nombre, característiques i retribucions del personal eventual de lliure designació, denominació jurídica dels anomenats popularment càrrecs de confiança. De fet, o bé són professionals que venen a suplir les mancances que puguin tenir els càrrecs electes, o bé són homes de partit que no passaran cap prova d'aptitud que avali la seva tasca.

Ara bé, la llei disposa que aquest personal laboral "s'ha d'assignar sempre als serveis generals de les entitats locals". Alguns exemples serien els cap de premsa i el cap del gabinet de l'Alcaldia. En canvi, un cap d'urbanisme seria més discutible si no ho contempla el reglament orgànic municipal.

Una nota del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques recorda que el paper d'aquest personal està circumscrit a funcions de confiança i assessorament però no a actuacions de col·laboració professional. Per tant, les funcions de caràcter permanent i continuat no poden ser exercides pel personal eventual, que tampoc podrà ocupar llocs de caràcter directiu.

Atenció, doncs, a les sorpreses que augura la pròxima sessió plenària dels nous ajuntaments!