Fa uns dies s'ha fet públic l'informe "L'impacte de la Independència a les empreses". Em limitaré a fer un extracte dels capítols on de forma més palesa s'il·lustra l'acció de l'Estat contra les empreses catalanes. La qüestió fiscal encapçala l'informe. El dèficit fiscal de Catalunya en relació amb Espanya es manté des del 1986 en una mitjana del 8% del PIB català. Del 1986 al 2011 ha estat de 245.000 milions d'euros. Del 2006 al 2011 la mitjana del dèficit fiscal ha estat de 16.000 milions anuals. Catalunya té el 25% de les exportacions i el 27% de les importacions de l'Estat, amb el 19% del PIB i el 16% de la població. En canvi, la inversió pressupostada pel govern central per a Catalunya sempre ha estat inferior; en els dos últims anys, ni tan sols es va assolir el 10% del total. I l'execució real de les inversions a Catalunya és baixa. Per exemple, del grup Foment està al voltant del 80%. Són injustificables els constants endarreriments i ajornaments en la construcció dels accessos als ports i el corredor mediterrani, l'escassa inversió a Rodalies i la gestió centralitzada de les grans infraestructures, sense propiciar la competència entre elles. Així mateix l'abandó dels polígons industrials, amb infraestructures obsoletes i accessos inadequats, dificulta la mobilitat de persones i mercaderies a les empreses i en perjudiquen la competitivitat.

El greuge dels nombrosos peatges a Catalunya encareix el transport de forma important per a les empreses d'aquí. Segons un estudi de l'economista Àlex Furest, els costos de les empreses catalanes en transport són molt diferents dels de les de Madrid. Així, els costos de tres empreses que tenen la seu a Girona, Barcelona i Madrid que fan dos viatges setmanals a Santander, Saragossa i Alacant paguen peatges de 70.000 euros, 90.000 euros i 0,00 euros anuals, respectivament. Si bé la manca d'inversions és un greu problema per a l'economia catalana també és greu la manca de coordinació entre els grans gestors d'infraestructures estatals a Catalunya. En resum, diu l'informe: l'Estat no reinverteix els impostos catalans en serveis i infraestructures a Catalunya. Aquest fet afecta transversalment tota la xarxa productiva catalana, i ens obliga a competir en un món globalitzat i de competència ferotge en inferioritat de condicions.

Acaba apel·lant que amb el nou Estat tenim l'oportunitat de disposar d'una gestió de proximitat de les infraestructures, i donar participació als empresaris, associacions i col·lectius afectats. Ho signen David Ros i Jaume Terribas, de la sectorial d'economia de l'Assemblea Nacional Catalana