o em negaran que portàvem unes quantes setmanes instal·lats en un cert cofoisme amb això que tothom donava per fet que la ciutat de Girona faria el triplet, el del millor restaurant del món, el proper rodatge de Joc de trons i, és clar, l'ascens del Girona a la primera divisió de futbol. I a partir d'aquí ja ens imaginàvem la ciutat en el top ten dels destins de moda, ben bé com si ens hagués tocat la loteria o la sort ens anés de cara. En aquesta llista de reconeixements també podríem afegir l'èxit del Temps de Flors, i probablement, un munt de petites coses que ens convertien en la joia del sud d'Europa.

Però, com que la història no s'escriu sense ensopegades, als gironins se'ns ha començat a desmun?tar aquest escenari idíl·lic, començant pel fet que enguany no tindrem el triplet, entre d'altres coses perquè el Girona seguirà a Segona després d'un final de campionat d'aquells que passaran a la història com el cúmul més gran de desgràcies en només dues setmanes. A banda, però, que si ens ho mirem una mica detingudament, també es cert que la glòria s'ha de guanyar i en aquest tram final el Girona s'ha enlluernat només per tenir l'èxit a tocar i potser s'ha pensat que els darrers partits es guanyàven sols.

Independentment d'aquest petit detall, el que hem viscut aquests dies ens demostra que tot cal guanyar-s'ho fins al darrer moment i que si el Celler torna a ser avui el millor restaurant del món és perquè segurament es tracta del millor exemple d'excel·lència que podríem trobar i que si Girona serà l'escenari d'una de les sèries més reconegudes i seguides, és perquè s'ha sabut conservar un paisatge, en aquest cas urbà, que no és fàcil de conservar. I si el Girona no ha sumat és perquè, per molt que ens pesi, no ha sabut rematar la feina. I així és com es guanya la glòria, no només pensant que som els millors.