després de consultar diverses enquestes, he comprovat que l'estament sanitari gaudeix de bona reputació. I de manera constant, sense que importi si hi ha crisi o grans promocions immobiliàries. Segur que fan bé la seva feina: estem molt agraïts que tinguin cura de la nostra pell. No obstant això, hi ha gent que està contra les vacunes, com hi ha testimonis de Jehovà que s'oposen a les transfusions o combatents suïcides que rebenten amb la seva càrrega de dinamita convençuts que és el millor que poden fer per la salut (de la seva ànima). El cas del nen amb diftèria ha posat aquestes qüestions sobre la taula i, per si se m'oblida, el meu amic Manuel, militant contra les anomenades ciències falses, em recomana el llibre El arte de vender mierda. Me l'he comprat. És del biòleg Fernando Cervera i l'edita Laetoli. El nen amb diftèria està essent tractat amb anticossos d'algun laboratori rus que potser prepara vacunes per un tub i armes biològiques per l'altre. És el que té la tècnica: espases i arades. No només, com deia Arthur C. Clarke, una ciència prou avançada no es podria distingir de la màgia, és que no hi ha ciència sense mitologia. La nostra és la de Prometeu, el que li va robar el foc als déus i va bufar a l'orella d'Einstein l'equació massa/energia. Prometeu confiava que faríem un ús creixent més fi del foc, que també és la certesa de la ciència que els seus errors seran decreixents.
Tornant a la salut, una visió àmplia ajuda a veure millor les vies convergents (sempre que no es perdi de vista l'objecte). L'única vegada que vaig fer servir l'homeopatia va funcionar, però no estic convençut de la bondat de magnetisme, pèndols o reikis, encara que en casos desesperats posem l'estampeta de la Verge sota el coixí o freguem la nafra amb aigua beneita. Curiositat, alegria i bons aliments són teràpies efectives i preventives. I evitar l'excés d'higiene: cal negociar amb els bacteris o t'assaltaran d'improvís, ells sempre guanyen.
