Hi ha un permanent terrorisme comunicatiu exercit per l'Estat intentant convèncer que el procés democràtic cap a la independència està tenint costos en minva d'inversions. Fa uns dies, la Cambra de Barcelona, amb el seu president, Miquel Valls, i el cap del servei d'estudis, Joan Ramon Rovira, han mostrat amb xifres la falsedat de les informacions intoxicadores. Per saber el comportament de les inversions s'han d'agafar cicles llargs. En períodes curts poden despistar. En part és el que va succeir a Catalunya quan el 2009, en ple inici de la crisi, es van disparar les inversions perquè els actius havien baixat de preu. La sobtada pujada del 2008 va comportar, per efecte rebot, una baixada de l'eufòria inversora els anys 2011 i 2012. El més rellevant, però, és l'increment constant de la mitjana d'inversions brutes registrades anualment en una sèrie que va des del 1993 fins al 2014. Fins i tot en termes relatius, el percentatge d'inversions a Catalunya sobre el total de l'Estat espanyol que va experimentar a la dècada dels 90 una baixada el 27% al 16% del total, ha remuntat en els anys del debat estatutari i inici del procés fins al 20%.

El 2014, per exemple, segons Invest in Catalonia, es van registrar 144 projectes d'inversió exterior, davant els 133 de l'any anterior. I uns 86 projectes de fusions i adquisicions davant els 16 de l'any anterior. Un altre element positiu és la tipologia de les inversions. Del 2009 al 2014 Catalunya ha rebut el 35% en Indústria, enfront de només el 29% de la resta de l'Estat espanyol.

Crec que són unes bones dades per reflexionar quan s'ha produït una històrica bifurcació en el centredreta catalanista. Entre aquells que representant sectors de la burgesia menys depenent de l'Estat han optat per sumar-se al projecte per a un Estat propi, emprès pels sectors populars. I aquells que representant els sectors de la burgesia més dependent de l'Estat (el lobby del Pont Aeri) opten per continuar defensant posicions autonomistes, ni que sigui sota banderes federals o confederals. Els uns s'han llançat amb convicció cap a una proposta que vol i pot homologar Catalunya amb l'Holanda del Mediterrani, com ja ens coneixien els viatgers del segle XVIII. Els altres, conservadors i porucs, opten per continuar sent una classe subalterna provinciana. La clarificació serà bona. L'ultraespanyolisme del PPC's, el confederalisme d'Unió i PSC, i l'independentisme de CDC refundada, ERC ampliada i CUP més aliats. En el terreny incògnit de la puta i la Ramoneta, el conglomerat IC-Podem-Forcades.