S'han proposat innombrables teories per saber per què la revolució científica, és a dir, l'aparició de la ciència moderna, va tenir lloc a Europa. Igual que altres esdeveniments humans, és difícil determinar una data exacta, però la majoria dels historiadors està d'acord que va sorgir durant el període 1450-1700.
Una de les explicacions és la presència de genis (Copèrnic, Vesali, Kepler, Galileu, Harvey o Newton), però figures de brillantor inusual han existit en tots els llocs i períodes. També la religió sovint s'ha esmentat com una raó explicativa, per la Contrareforma. Tanmateix, potser hi ha hagut factors clau que han potenciat que fos en aquell moment i en aquell lloc.
Sobre això conversàvem amb en Joan Maria Vianney asseguts en una terrassa de la Rambla del Poble Nou i d'aquí va sorgir la idea de fer un estudi per proposar una nova hipòtesi, així com de convidar al raonament en Toni i en Josep M. Després d'uns mesos teníem un document elaborat on concloïem que la raó més probable és que en aquella època diversos estimulants cognitius van arribar a Europa en un curt període de temps (menys de cent anys): el tabac i el cacau van venir d'Occident i el cafè i el te d'Orient. Per una banda els registres històrics de les fulles i llavors d'aquestes plantes posen de manifest la seva rellevància, d'altra banda, pintures i relats dels consumidors contemporanis demostren la seva àmplia difusió i, finalment, vam raonar com les seves bases bioquímiques poden comportar la millora cognitiva.
Cap dels quatre som historiadors, sinó metges, però vam gaudir estudiant-ho. La conclusió és certament versemblant. I si fos més ver que semblant? Interessant, eh?
