Fa uns dies vaig coincidir a la piscina amb estudiants d'un col·legi religiós. Nens i nenes de 13-14 anys que, acompanyats dels professors, aprofitaven els darrers dies de curs, amb els exàmens ja superats. Xivarri, esquitxos, alegria, nenes ja desenvolupades que contrastaven amb nens encara per desenvolupar i, destacant enmig de tant biquini i sobretot de tanta carn al sol, una nena islàmica, amb un vestit negre de la seva religió que només li deixava al descobert les mans, els peus i el rostre.
El primer pensament que em va venir al cap fou «pobra nena». I d'això res. El vestit religiós tenia una particularitat: era aquàtic. Era el vestit de bany que aquella nena -imagino que d'acord amb la família- utilitzava per anar a la piscina i és de suposar que a la platja si cal. Aviat vaig observar que lluny de sentir-se postergada, ni tan sols diferent, la nena musulmana jugava amb les amigues -totes amb biquini-, saltaven a l'aigua, reien, s'esquitxaven i tornaven a saltar a l'aigua. Ni ella, ni cap companya ni cap professor ni cap usuari de la piscina va molestar-se per la situació. Al revés: almenys en el meu cas em va alegrar veure que més enllà de polítics xenòfobs i adults intolerants, els joves viuen amb total normalitat els costums estrangers. Més encara: diria que no els importen en absolut. La mateixa escena en mans d'un xenòfob hauria servit per criticar l'Islam com a coartador de llibertats i per denunciar els pares de la nena i el col·legi, aquells per discriminar-la i aquest per permetre-ho.
Ignoro si la nena anava amb tan peculiar vestit de bany per elecció pròpia o per imposició familiar. En tot cas, ja se sap que el gran càstig dels nens pel sol fet de ser-ho és haver d'obeir els pares per més idiotes que aquests siguin. Hi ha pares que fan vestir les seves filles amb vel -i no crec que fos el cas-, però també n'hi ha que no volen que els fills rebin classes d'educació sexual i d'altres que exigeixen que a l'escola els ensenyin en castellà. No tothom està preparat per ser pare.
