En record d'en Miquel Barcelona Moreno

Pere Espinet i Coll. Portaveu del grup municipal PAU. Anglès

Quan un company, amic o conegut, ens deixa, ens passen pel cap les vivències que vàrem compartir amb ell. Recordo amb molta enyorança les xerrades que fèiem a Anglès, tot recordant les moltes anècdotes viscudes amb el pas del temps.

Penseu que en Miquel Barcelona ha estat de les poques persones de l'univers que ha tingut sota les seves mans el «control» d'algunes estrelles del cinema com Kirk Douglas, John Wayne, Ava Gardner i Mario Cabré, entre d'altres, i en el vessant literari, en Josep Pla, a més d'alts càrrecs polítics del moment. Si he dit «control», us ho dic perquè ell va ser el xofer de tots aquests il·lustres personatges.

De totes les vivències d'en Miquel, se'n podria escriure un llibre. Ell és, sense cap mena de dubte, dels pocs coneixedors de la veritable història de Pandora y el holandés errante. Qui no ha sentit a parlar alguna vegada de l'embolic entre Ava Gardner, Mario Cabré i el totpoderós artista i cantant americà Frank Sinatra, a la Tossa de Mar dels anys 50? O les discussions de col·legues amb en Josep Pla, dient-li: «Tu, d'escriure en pots saber molt, però dins el meu cotxe mano jo»?

En Miquel fou de les poques persones que, en el seu dia i sent un ciutadà ras, es va feia amb la jet-set, i el més curiós del cas és que aquella gent el tenia molt ben considerat, tot guardant les confidències del moment i tenint en compte que dins el cotxe manava ell.

A més, en Miquel en els temps difícils de la postguerra fou membre actiu de l'associació cultural Floricel d'Anglès.

Amic Miquel, encara ens queda una trobada pendent, la que vàrem dir que tindríem.

Espero i desitjo que tinguis el «control», com sempre vas tenir, en aquest últim trajecte.

Pla Família?

Enric Barrull Casals. GIRONA.

El Pla Integral del Govern de Suport a la Família ha estat rebut amb tebiesa, quan no amb hostilitat, per les principals associacions familiars. El Fòrum Espanyol de la Família qüestiona que es pugui parlar d'un «veritable pla de família», més enllà d'oferir algunes prestacions socials a col·lectius en situació de vulnerabilitat. Tenen raó, el Fòrum i altres organitzacions, en qüestionar les raquítiques ajudes a Espanya a les famílies o al foment de la natalitat, molt lluny de la mitjana europea. Hi ha, a més, mesures que no depenen de l'economia sinó de la voluntat política, com una aposta decidida per la conciliació.

Avui em sento molt indignat i terriblement avergonyit

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

SíÉ Em sento molt indignat i he de reconèixer que no m'hi sentia amb aquesta intensitat des dels temps, ja oblidats, del Dictador Genocida que, pel que sembla, s?egueix molt enyorat per massa persones a Espanya.

I em sento indignat i avergo?nyit, pel fet de formar part -malgrat sigui només administrativament- d'un Estat que no sap què és la lliber?tat d'expressió.

I m'hi sento, també, en observar que es dediquen més recursos a parlar d'una xiulada, que a cercar solucions al problema de l'atur. I, també m'hi sento, perquè qualsevol Pantoja o Esteban té més admiració que qualsevol investigador o, fins i tot, Premi Nòbel. I, també, perquè qualsevol bon periodista és, immediatament, amagat pels Losantos, Buruagas, Vidals, Sansebastians, Horcajos, Sostres i Durans de torn.

I, també, perquè quan hi ha un problema, el PPartit que ens governa, amb majoria absoluta, en lloc de buscar solucions, busca com enredar-lo més. I, també, perquè aquest PPartit excel·leix en el fet de crear problemes on no n'hi ha cap. I, també, perquè entre els màxims responsables d'aquest PPartit, el que no és corrupte és, com a mínim un «llepaculs».

I, també, perquè, en aquest PPartit, el ministre de Cultura es la incultura personalitzada i el d'Interior en lloc d'apostar per la seguretat de la població, el que fa es usar les forces de seguretat de la manera més esbiaixada i partidista possible.

I, també, perquè quan un mitjà d'extrema dreta -a vegades finançat amb diner proper al partit- fa apologia del feixisme; això és llibertat d'expressió i, en canvi quan es xiula un himne sense fer mal a ningú, d'això en diuen violència.

I, tambéÉ i tambéÉ i també... Perquè mentre tot això succeeix, a Europa es «descollonen» de riure cada cop que un parlamentari del PP fa una proposta, de la mateixa manera que es va «descollonar» el Parlament de Catalunya i la resta d'alcaldables de Salt, quan parlava una de les persones més ràncies d'aquest PP: el vergonyosament famós Sergio Santamaria Santigosa!!!