Pares i mares: el juny és esgotador, perquè tot s'acaba i tot comença: s'acaba l'escola, les competicions esportives dels caps de setmana, les classes extraescolars -d'anglès, de música, d'arts plàstiques i un llarg etcètera- i s'acaben els menús del menjador. S'acaba haver de córrer per arribar puntuals a l'escola i s'acaba la tortura dels deures.

I comença el drama dels casals, casalets, colònies i d'altres succedanis els quals, d'entrada, són un cop mortal a l'economia familiar, que ja arriba molt tocada a l'inici de l'estiu per culpa dels impostos municipals - tot i que necessaris, que ho són, i prou justos, provoquen el mateix patiment que un còlic nefrític-. Però al final, com acostuma a passar en la nostra dimensió coneguda, els diners són el de menys i la tragèdia real arriba en dues fases posteriors: a l'hora de decidir quin casal es fa, primer -que si estades d'immersió lingüística a l'anglès; que si casals esportius específics o multidisciplinaris; que si casals de cinema, o de robòtica o de teatre; que si colònies al mar o a la muntanya, urbanes o rurals...-, i en el moment de procedir a la inscripció, després.

Amb els anys, enrolar un fill a un casalet s'ha convertit en una tràmit més complicat que firmar una hipoteca sense clàusula terra. Les entitats que els organitzen ho han de saber tot sobre el petit inscrit: pes, alçada, número de peu, malalties... i per acabar-ho d'adobar només faltava el cas de diftèria a Olot, que ha provocat que les fotocopiadores de mig país hagin tret fum a base de reproduccions dels llibres de vacunes de milers d'infants i adolescents. Papers i més papers que sotmeten les sofertes parelles en un estat d'estrès permanent, que adquireix el seu punt culminant a l'hora de preparar les temudes motxilles: on abans hi cabien dos parells de sabates Camping, tres o quatre mudes, un banyador, una tovallola, un necesser i una llanterna, ara s'hi ha de fer entrar roba per un mes, quatre o cinc tipus de sabates, gorres, cremes solars, repelents de mosquits, colònies antiparàsits, anoracs per si fa fred, ulleres de sol i sobretot, un frontal, la llanterna que es col·loca al cap. S'acaba el juny, comença l'estiu i arriba l'hora d'anar a la guerra.