C osta posar-se d'acord sobre quan un polític implicat en un cas de corrupció hauria de deixar els seus càrrecs. En el moment de la imputació? En el del processament i obertura de judici oral? O quan existeixi una sentència ferma? Entre el primer pas jurídic -imputació- i l'últim -sentència ferma- poden passar molts anys. Tants com que l'implicat ja faci temps que hagi abandonat la política. Succeiex en la majoria dels casos. Exigir la dimissió en el moment de la imputació genera dubtes raonables. Seria relativament fàcil expulsar un polític incòmode de la vida pública. Una simple denúncia tramitada ordinàriament per un jutge per garantir el dret a la defensa seria suficient per acabar amb la seva carrera política. També és cert que cada cas és diferent. L'ideal, però impossible en la cultura llatina i mediterrània, seria que els partits polítics apartessin dels càrrecs públics aquelles persones seriosament sospitoses d'haver-ne fet un ús fraudelent. Però una cosa és mantenir un polític imputat en una fase preliminar d'un procediment judicial i una altra és facilitar l'accés a un càrrec a una persona que ja està imputada. És el cas de Teresa Gomis, tinent d'alcalde de CDC a l'Ajuntament de Reus, detinguda recentment i imputada pel cas Innova. A Gomis li correspon cobrir la vacant deixada al Congrés per Jordi Jané, nou conseller d'Interior. Si Gomis relleva Jané, a part de de fer grinyolar el discurs de renegeració política de CDC i aquelles mesures contra la corrupció que va anunciar Artur Mas fa dos anys i mig, s'aprofitarà del fet que el seu cas vagi al Tribunal Suprem per la seva nova condició d'aforada (aquest privilegi de què gaudeixen milers de càrrecs públics a Espanya i que es manté inalterable). No sé com han quedat les relacions amb Unió després de la trencadissa, però quan Teresa Gomis prengui posessió del seu escó li pot preguntar a Josep Sánchez-Llibre com funciona això del Suprem. A ell li va anar fantàsticament bé. Li van estalviar la imputació pel cas Treball. Un repte per a CDC.
