Duran Lleida-que no sabia què eren les quatre barres- va ser promogut pel secretari d'organització d'Unió Vicenç Gavaldà. L'únic que ha anat a la presó de tota la immensa merda de corrupció d'Unió, l'únic honest, m'escriu: "Els dits crítics Rigol, Gispert i Castellà fent l'homenet. Ara què faran els regidors d'Unió que estan tirats pel territori? Doncs aniran amb els convergents, que són els seus amics i companys de viatge. Duran Lleida deixa Unió amb un deute de 16 milions, sabuts...; imatge d'espanyolista, imagina't quin drama; 4.000 militants declarats, segur que són menys; partit en dos; i amb l'estructura territorial abandonada en mans dels convergents. El President Mas que segueixi fort, i anar recollint el que vagi caient d'Unió, que serà quasi tot el partit. Recordem, que, de totes aquestes situacions, també en són responsables els convergents: ho vàrem avisar fa 20 anys i ens van cremar a la foguera".
El director de Diari de Girona Jordi Xargayó retrata els "crítics": "En realitat, no han sigut mai crítics. I molt menys, renovadors. On eren tots ells quan Unió estava enfangada de corrupció fins al coll? Joan Rigol, quan era president d'Unió, va tenir coneixement, a través de Vicenç Gavaldà, del fet que el cap de la xarxa era Duran Lleida. Què va fer? Dir-ho a Duran i acceptar la destitució del denunciant. Núria de Gispert sempre ha tingut un sou públic des de 1974. Presidia el Consell Nacional quan expulsava Josep C. Vergés per denunciar la corrupció. Va expul?sar vuit crítics. Sostenia amb Duran Lleida que Unió estava per sobre de la llei: "El nostre compromís no s'acaba ni el limita la llei, sinó que va més enllà". Antoni Castellà, al Gabinet del Conseller de Treball, no va saber mai que milions anaven a fundacions d'Unió o a militants? Cap va alçar mai la veu per la corrupció dels casos Turisme, Treball i Farreres. Ni van protestar per l'expulsió de militants crítics. Ni van exigir a Duran que dimitís quan l'Audiència de Barcelona va condemnar Unió per haver-se finançat il·legalment. En el moment en què Duran entra en fase terminal, aquells xaiets es converteixen en llops per seguir xuclant de la mamella".
Puc afegir que jo vaig demanar a Joan Rigol que mirés la corrupció de Duran. Va donar la meva carta a Duran perquè m'expulsés. Ara que Duran ha admès davant la justícia que lidera un partit corrupte, el meu defensor Eduard Cardona va demanar a Núria de Gispert la meva readmissió, sense resposta. Quin contrast Angela Merkel denun?ciant la corrupció del seu cap, Helmut Köhl, i avui cancellera! Aquí manen els do?lents. Al corrupte Jordi Pujol li va faltar temps per donar a Duran la carta dels vuit crítics que signàrem perquè no nomenés un corrupte com Duran de secretari general de CiU. Tots expulsats.
Els partits deshonestos paguen cara la se?va corrupció davant els electors. Els socialistes es creien immunes. On és avui PSC? La indepen?dència l'ha matat, però també la seva corrup?ció generalitzada. On és el PP a Catalunya? On són el PSOE i el PP a Espanya? Què quedarà d'Unió? Duran s'oblida dels votants. I aquests no els té ni els tindrà. Artur Mas, abans de restituir a la menjadora pública els tres homenets d'Unió, que recordi, a tres mesos de les eleccions del 27-S, que els votants no perdonen ni els corruptes ni els seus col·laboradors en tapar la corrupció i perseguir la gent honesta, que n'hi ha i encara en queda.
