Un cop constituïts els ajuntaments espanyols, i pel que fa a aquells amb governs d'esquerra, hem de suposar que la presèn?cia de Podem despertarà vells comptes pendents de la relació entre l'Església i l'Estat (els ajuntaments, és a dir, l'Administració local, també és Estat). Volem dir que, o bé Podem pren iniciatives sobre el tema, o bé l'esquerra dels partit històrics se sentirà atiada per la formació de Pablo Iglesias Turrión i reprendrà assumptes inconclusos.

El primer d'aquests seria el de l'IBI dels immobles de l'Església, ja que aquest impost és recaptat directament per les municipalitats, sempre àvides i ploroses pel que consideren escasses transferències de l'Estat cen?tral. No obstant això, l'IBI és regulat per normativa estatal i, en el cas de l'Església, està sotmès als acords Espanya-Santa Seu de 1979. L'exempció de l'IBI és considerada per les esquerres com un privilegi i una forma de finançament encoberta de l'Església, per la qual cosa, cap al 2004, amb l'arribada de Zapatero a La Moncloa, es van reactivar les reclamacions de supressió.

Insistim que és assumpte que afecta principalment les butxaques dels Ajunta?ments i uns pocs d'aquests han mantingut en els últims anys aquesta reclamació. Però sempre es van topar amb què el Govern de Zapatero o, en el present, el de Mariano Rajoy, van rebutjar denunciar els citats acords de 1979. Hi ha una raó elemental per a això: si s'anul·la un tractat internacional, que és el rang d'aquests, o es té un altre tractat redactat per substituir-lo immediatament, o Espanya es trobaria entre un reduït grup de nacions que no han acordat res amb la Santa Seu, i això, dit amb respecte, és més aviat timbre de poca actitud civilitzada i pràctica. Però d'un mapa municipal de color pre?dominantment blau, acabem de passar a un altre amb moltes més àrees vermelles, de manera que la pressió en el punt de l'IBI sobre el govern de la nació, present o immediat, serà ineludible.

Pel que fa al restant fervor anticatòlic -o, més aviat, antieclesiàstic, que és una cosa natural a Espanya des del Lazarillo de Tormes-, no sabríem calibrar el seu gruix actual. Suposem que les tradicions de Setmana Santa, del Corpus o de les innombrables Verges espanyoles rebran petits o grans ajustos en matèria de presència de les autoritats civils, recorregut de les processons, col·laboració dels consistoris, etcètera.

En l'època en què el zapaterisme vivia més efervescència pel que fa a l'Església, li vam preguntar què n'opinava al jesuïta José María Martín Patino, recentment mort, i va respondre: "El problema d'Espanya és que no ha passat per una Llei de la Laïcitat com la francesa de 1905". Tornarem sobre aquesta idea un altre dia.

I un últim apunt sobre el vot catòlic. Les xifres estimatives sobre la seva quantia són difícils d'obtenir i les referències que tenim romanen antiquades, però d'alguna manera caldria explorar les tendències d'aquest terç de declarants de l'IRPF que sistemàticament trien la casella de l'Església, o d'aquest terç de catòlics nominals que són practicants. Ens referim a uns vuit milions d'espanyols, però d'això caldrà parlar-ne en un altre moment.