No és estrany que fossin 600 els freakis que es van aplegar al quarter del Bruc per "renovar" el jurament a la bandera espanyola, que jo ignorava que com el DNI tingués data de caducitat. El 600, a més d'una piltrafa, va ser un dels símbols del tardofranquisme, així que difícilment es podia haver trobat un millor número de juradors o com es diguin els que juren i perjuren. Veure gent de ja respectable edat vestida amb les millors gales com el pagès que va de putes, i escoltar les seves ràncies idees sobre pàtries i banderes no provocava ni por ni respecte. Ja no. Ja només fa riure. Un treia el color a la tele i li semblava estar veient el NODO.

Avis encarcarats, senyores de cabell cardat, més algun jove asocial que hi acudia amb l'esperança de trobar algú amb qui compartir avorrides tardes de diumenge. Si la defensa d'Espanya depèn dels que petonejaven la bandera, ja triguen els espanyols a demanar asil a Burundi, on estaran més segurs. Veies aquells senyors i senyores amorrant-se un darrere l'altre al mateix tros de roba i no podies menys que pensar en les infeccions que s'anaven passant. Ha de provocar més mortaldat una rejura de bandera que totes les campanyes dels antivacunes. Dels 600, no menys de 100 devien passar-se el dilluns asseguts a la tassa del vàter, a certes edats els virus fan estralls.

El més saludable és no fer petons a cap bandera. No parlo només de salut física, que es podria solucionar besant-la amb preservatiu, sinó mental. Jo opino com el capitá Blay, deliciós personatge d'"El embrujo de Shangai", qui afirma que totes les banderes li importen el mateix: una merda. I perdre un matí de diumenge per besar merda denota tenir una vida molt trista i la falta de persones de carn i ossos a les quals estimar.

O se senten culpables. Igual que tota dona sap que s'ha de malfiar del marit si un dia es posa carinyós sense motiu, un país hauria de mirar amb lupa els que petonegen banderes a la menor oportunitat. Alguna cosa amaguen a la policia o a Hisenda.