A en Carles Corominas Alunes, el meu metge

núria bonet malàs. girona.

Quan em van comunicar la mort del meu metge de família vaig quedar totalment descol·locada. Em refereixo a en Carles Corominas Alunes, en Coro. Seré derivada a un altre metge, sens dubte tan professional com ell, però em serà dificil pair que no em rebrà en Carles a la consulta del CAP Montilivi.

Feia anys que ens coneixíem. Sempre amb el somriure posat, atent, amable, re­nyant quan feia falta però sobretot molt humà.

Ens has deixat i no saps el greu que em sap, Carles. Ara només em resta dir-te gràcies, de veritat, per tot.

L´arbre, el gran descontaminador

Lola Arpa. peratallada.

Malgrat que científicament està demostrat que els arbres són els pulmons de la Terra, en aquest dies de calor asfixiant, -el mes de maig d´enguany ha estat el mes calorós mai enregistrat- es fa evident el desconeixement o la indiferència sobre aquest fet dels nostres polítics. Caminar pels carrers dels pobles ressecs es converteix en un suplici que acaba amb el refugi de l´aire condicionat. I és un peix que es mossega la cua.

El planeta Terra, abans «Planeta Blau» està emmalaltint per culpa de l´ambició i la mala gestió d´una part dels seus habitants. El papa Francesc, en la seva carta magna sobre ecologia, «Laudato Si», adverteix que «la terra no perdo­na». Ha arribat el moment, doncs, d´enfrontar-nos a un greu problema: el 95% de la població del nostre país respirem aire contaminat, i moren 25.000 cada any per culpa dels seus efectes.

Existeix, però, una solució econòmica, natural i efectiva, pot ser per això menyspreada per molts ciutadans i governants: Quan plantem arbres, si el deixem desenvolupar sense maltractar-los amb podes brutals, -habituals arreu del país- ens donaran ombra i frescor, faran de pantalla contra el soroll i la pols, acolliran ocells i insectes, ens donaran pau... però, la seva màxima funció biològica, la realitzaran a traves de les fulles que produiran oxigen i absorbiran el diòxid de carboni que emmalalteix els nostres pulmons! Confiem en la sensibilitat dels nous governants perquè abans no sigui massa tard, puguem gaudir de pobles i ciutats plens d´arbres.

Xavier Cochs i la Confraria de Jesús i els Nens

Teresa Vilalta Cochs.

Gràcies al Diari de Girona vaig veure la catifa que varen fer la Confraria de Jesús i els Nens, per cert, fantàstica. Estic contenta perquè veig la continuació de tot. El meu oncle Xavier Cochs estaria content i satisfet de veure que la seva obra se­gueix molt bé, amb idees tan o més bones, ja que ell va ser qui va organitzar l´any 1957 aquesta Confraria sorgida de l´entitat Amigos de los Niños.

Un Papa per als mahometans

Kim Durall. banyoles.

No s´entén que es pugui considerar religió (relació amb Déu) el co­vard, mesquí i demencial a­temptat de cosir dotzenes de banyistes indefensos en una platja de Tunísia.

El fet que qualsevol pertorbat pugui arengar, o sermonejar, en les mesquites mahometanes, sense cap objectivitat, estudi, ni criteri d´humanitat, pot degenerar en una anarquia religiosa més pròpia de dimonis que d´àngels del veritable Déu de l´amor i de la Justícia; sigui Jesucrist, Al·là... o Jehovà.

La religió mahometana interpretada per predicadors amb més odi, frustració, enveja i ressentiment, que amor universal en els seus cors, peca, així, d´anàrquica, d´arbitrària i de terriblement desviada.

És urgent, doncs, un líder, un Papa, veritablement culte, humà, objectiu i tolerant per al poble musulmà, perquè pugui seguir el ca­mí de la salvació, que és el de la construc­ció, rectificació i respecte a totes les diversitats religioses. Recordem que la religió musul­mana prové d´un cisma de la religió catòlica, que, encara que la seva història estigui esquitxada també de pecats i errors, gràcies als Papes aglutinadors ha temptejat pel camí de l´encert, en voler redimir, amb l´amor i no amb l´odi, tota la humanitat.