En defensa de la literatura. Més que mai. De la força de la literatura. En un món globalitzador on la rapidesa dels avenços tecnològics ens depassa així com la facilitat amb què s'hi pot accedir, la literatura és més necessària que mai per entendre tot allò que ens envolta, per entendre com hem arribat a on hem arribat i, sobretot, per poder enfrontar la vida que ens ha tocat de viure. Des de temps immemorials, l'home ha sentit la necessitat d'explicar i d'explicar-se, de deixar a les generacions futures el testimoni de la seva existència, dels seus somnis i els seus desitjos. Contes, faules, llegendes, poesies, històries diverses ens han volgut explicar el món, ens han volgut ensenyar i ajudar a pensar, a imaginar, a comprendre, a estimar, a conviure, a obrir portes i respirar aires nous.
La literatura omple l'ésser humà de comprensió i de saviesa. Ens fa ser conscients de la nostra història: des del país feudal que vam ser, amb més de 200 castells a les comarques gironines, fins als nostres dies. De la poesia dels trobadors -l'amor cortès- fins a la poesia de l'exili -el dolor de la pèrdua-. Des de la prosa de Ramon Llull fins a la prosa de Josep Pla. La literatura configura la identitat d'un poble, des de les seves arrels més profundes. La literatura respon a cadascun dels moments històrics viscuts: els homes i les dones han necessitat expressar el que vivien i el que sentien en un moment determinat de les seves vides. Raó i emoció. I a les aules, a les nostres aules, la literatura és més necessària que mai, en els temps que corren de mediocritat i banalització, perquè el nostre alumnat assoleixi no només uns coneixements concrets sinó, sobretot, perquè s'amari de sensibilitat i de bellesa. Perquè la seva formació com a individus socials sigui per a ells una eina que els permeti viure en societat amb les millors garanties possibles. Amb educació i civilitat, enllaçant passat, present i futur, amb una solidesa personal que hauria d'anar molt més enllà dels estudis que després es puguin triar. Com a catedràtica de Llengua catalana i Literatura a l'Ensenyament Secundari comparteixo aquesta defensa de la literatura que s'ha fet aquests darrers dies. M'agrada transmetre, any rere any, aquest amor i aquesta passió per la literatura. Que els nois i noies comprenguin que els aportarà un bagatge personal que traspassa les barreres d'haver escollit "ciències o lletres" tal com s'imposa en el nostre sistema educatiu. El fet d'endinsar-nos en les lectures dels nostres autors on també hi reflecteixen una part de la seva vida -la vida literaturitzada que deia Josep Pla- ens ajuda a reflexionar sobre la nostra vida i el nostre temps, ens fa créixer en maduresa a l'hora de transitar pels camins de la vida i ens aporta lucidesa i serenitat davant les grans decisions que tard o d'hora haurem -hauran- de prendre. Em refereixo a aquesta formació integral a què hauríem d'aspirar tots plegats. Seria fantàstic i molt més coherent amb el moment històric en què vivim evitar aquesta compartimentació dels coneixements i poder transmetre'ls des d'una visió polièdrica com ho és, de fet, la vida mateixa. En defensa de les humanitats. En defensa de la literatura. Més que mai.
