Les declaracions de Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya són, a vegades, motiu de polèmica. A tall d'exemple citarem dues intervencions recents. En el discurs de la 22a Trobada del Sector Financer del 8 de maig 2015, va afirmar que acceptar l'austeritat era una prova de patrio?tisme. La seva contribució patriòtica va ser un augment del seu sou un 5,8% en el 2014.

En la presentació de l'Informe anual al Congrés del Diputats el dia 11/06/2015, afirmava que calia apujar l'IVA i els impostos especials; apostava per abaratir l'acomia?da?ment en el contractes indefinits i a?con?se?llava a la gent estalviar per complemen?tar les pensions públiques.

Quina coincidència! Eren les tesis del Fons Monetari Internacional (FMI), un organisme al servei de les grans corporacions econòmiques i financeres.

De fet, el governador actua com un ambaixador de l'FMI i s'alinea amb el sector més neoliberal del Govern central. Tot i que els dirigents del Partit Popular s'afanyen a desmentir els seus suggeriments, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, elogia la seva independència de criteri.

De veritat, el Banc d'Espanya gaudeix d'un estatus independent en relació amb el govern? I el governador està facultat per donar receptes de política econòmica?

En el preàmbul de la Llei 13/1994, diu que el Banc d'Espanya és "un ens de l'Administració de l'Estat de naturalesa especial que, subordinat al Govern en termes generals, gaudirà tanmateix de plena autonomia en l'àmbit de la política monetària, precisament amb la finalitat de preservar millor l'objectiu de l'estabilitat de preus."

Ara bé, a partir de 1999, amb la creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC), la sobirania monetària dels països de la zona euro va passar a mans del Banc Central Europeu (BCE).

I la resposta d'aquesta institució a la crisi va ser seguir la falsa creença neoliberal que els mercats s'ajustarien automàticament sense intervenció de l'Estat. Va exigir una política fiscal de reducció de la despesa pública i una política monetària entestada a evitar una inflació que no apareixia.

Però en no produir-se la recuperació econòmica, el BCE va injectar euros a dojo als bancs a un tipus d'interès molt baix (en els darrers 6 mesos del -0,2% per als dipòsits i del 0,05% per als préstecs).

Pel que fa a les opinions del governador, acostumen a insistir en la política d'austeritat del govern que l'ha nomenat. Cal dir que el 14 de maig de 2015 s'havia de jubilar en complir els setanta anys però el Partit Popular va canviar la llei per fer desaparèixer aquest límit d'edat.

Potser perquè els favors amb favors es paguen. Excel·lentíssim senyor Luis María Linde, deixi de donar la llauna i accepti la jubilació!