un poble que es manifesta com a nació com és el cas de Catalunya es forja a l'entorn d'unes característiques, d'unes referències històriques i unes aspiracions de progrés en el futur. Aquest conjunt de vivències àmpliament compartides són les que expliquen la solidesa de la vida comunitària. És la cristal·lització d'una transversalitat que és capaç de superar entrebancs i de continuar i renovar la voluntat d'anar endavant. Aquest pensament m'ha vingut a la memòria arran de la mort fa uns dies de Raimon Martínez Fraile, que inicià la seva trajectòria política en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya que dirigia Josep Pallach. Allà ens coneixérem i militàrem en l'afany de construir un ampli partit socialista a casa nostra com existien en molts altres països d'Europa.
Aquell projecte polític es forjà a les acaballes dels anys seixanta i els primers anys dels setanta del segle passat. Pallach hi traslladà la seva experiència i voluntat de reforma sistemàtica de la societat. Martínez Fraile era, aleshores, un jove llicenciat en història contemporània que feia classes, intervenia amb coratge en els debats i que en alguna ocasió m'havia explicat la seva naixença a San Cristóbal de la Polantera, en terres de Lleó, la seva arribada amb pocs anys a Catalunya i la seva creixença i formació.
L'any 2002, quan es publicà Recordat Josep Pallach, un llibre en què un centenar d'antics militants del Reagrupament explicaren la seva relació amb aquell personatge, Raimon Martínez Fraile hi va escriure el seu record amb el títol "El millor mestre". La vida política ens separà a partir de 1978; ell seguí en el PSC-PSOE i jo com molts altres ens incorporàrem a d'altres partits com Convergència Democràtica de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya i des d'aquestes formacions seguirem aportant els nostres afanys. Però, aquest allunyament no fou mai obstacle com per saber que cadascú des del lloc que havia preferit seguia aportant iniciatives per a la reconstrucció nacional de Catalunya. Raimon Martínez Fraile fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona, responsable de la projecció dels Jocs Olímpics de Barcelona, delegat de la Generalitat a Madrid amb el Govern Montilla i expert en empreses de turisme en les quals treballà, sobre la força d'aquest sector de l'economia divulgà la seva potencia i interès col·lectiu en llibres i conferències.
Més enllà dels debats polítics existeix o no la confiança en les conviccions i actituds de qui les formula. El dia a dia de l'actualitat a vegades explica la bromera de les notícies i s'oblida d'aquesta confiança mútua que de forma transversal existeix i que ens dóna una particular solidesa com a poble.
Aquesta ha estat la transversalitat d'una època que segurament serà substituïda per altres en les noves generacions. El que ens ha de preocupar no és que canviïn, sinó que cal fer el possible perquè es mantinguin aquestes relacions aparentment invisibles però que donen a la societat una capacitat creativa i de col·laboració indispensables.
