Els grecs han votat aquest passat diumenge contra la política de la troica (Fons Monetari Internacional, Comissió Europea i Banc Central Europeu). Són els batecs d'un poble que no es resigna, que s'ha cansat de suportar durant cinc anys unes duríssimes retallades de la despesa pública, la rebaixa dels salaris, la reducció del nombre d'empleats públics i la disminució dràstica de les pensions. És cert que aquestes «reformes» van generar el 2014 un superàvit primari de l'1,4% (ingressos menys despeses, sense comptar els interessos del deute) i un augment del PIB d'un 0,8%. Això sí, amb un increment espaterrant de la desigualtat i la pobresa.

Ara bé, la victòria a les eleccions del 25 de gener de 2015 de Syriza va sobresaltar el món del diner: en cinc mesos es van retirar dels bancs grecs uns 40.000 milions d'euros en dipòsits bancaris (un 25% del total) que equival al 22% del PIB de Grècia. Aquest és el patriotisme del capital!

Al mateix temps, l'FMI i la Comissió Europea van multiplicar les seves exigències en les negociacions endegades pel nou govern grec fins que es va arribar a un carreró sense sortida.

Alexis Tsipras, líder de Syriza i primer ministre de Grècia, en el discurs del 27 de juny, en convocar el referèndum, assenyalava: «Les propostes de les institucions inclouen mesures que portarien a incrementar la fragmentació del mercat laboral, retallades de pensions, noves reduccions de salaris del sector públic i un augment de l'IVA en aliments, restaurants i turisme... Estimats compatriotes grecs, davant l'ultimàtum i el xantatge us convoco perquè decidiu de forma sobirana i amb orgull... Per nosaltres, per les generacions futures i per a la història dels grecs. Per la sobirania i la dignitat del nostre poble».

De fet, el referèndum era una fugida cap endavant d'una Syriza que apel·lava a l'orgull nacional d'uns grecs humiliats. Però els vots contra la troica inclouen els de l'esquerra partidària de l'Estat del Benestar, dels antieuropeistes i dels neonazis d'Albada Daurada. Una barreja difícil de pair.

Per tant, que ningú s'enganyi! El triomf del «no» a l'ultimàtum de l'Europa del mercaders no és un xec en blanc al govern. I tanmateix les institucions enduriran la seves exigències en un intent d'esborrar del mapa la coalició de l'esquerra radical pel temor del possible contagi a altres països.

Únicament la solidaritat dels assalariats europeus podrà aturar aquesta hidra de tres caps entestada en la falsa recepta de l'austeritat «expansiva» que només porta dolor i sofriment a la gent.

Les mobilitzacions d'aquests últims dies a favor del poble grec, encara minoritàries, marquen el camí per aconseguir una Europa dels treballadors amb llibertat, igualtat i solidaritat.