L'enorme afluència de turistes d'aquest any és -i em sap molt greu- una arma de doble tall. Naturalment servirà per millorar la sensació que anem per bon camí en la recuperació econòmica, però també podria ser que algú ho interpretés com una resposta dels visitants perquè ho estem fent tan bé. I això simplement no és cert. Ans al contrari, encara queda molt camí per recórrer, tant a l'empresariat com a les institucions, per poder dir que estem tractant un dels nostres principals recursos -l'atractiu turístic- com Déu mana i la seva importància exigeix. L'èxit de la temporada actual (i de les properes) és només un miratge perquè centenars de milers de llits preparats per acollir a gent amb ganes de sol i platja al nord d'Africa (Egipte, Tunísia, Algèria), simplement han quedat buits per la por dels viatgers als aldarulls que genera el fonamentalisme islàmic. Aquesta -i no cap altra- és la raó per la qual gaudim, juntament amb la resta de destins europeus, d'una demanda espectacularment superior a la d'altres anys.

Sembla mentida que siguem incapaços de resoldre un dels mals endèmics que pateix el turisme a les nostres contrades: l'exageradíssim paper que juguen els polítics, tant en l'àmbit municipal, com també a escala de tota la regió, en la seva promoció. La raó d'aquesta situació és ben senzilla: amb els seus impostos, els defensors de la «res publica» buiden les butxaques d'operadors, hotelers i restauradors i de tots aquells que realment hi entenen de turisme, fins al punt que ja no els queden diners per invertir en la promoció del «seu» negoci. Així, els polítics «dels impostos» generen llocs de treball per als seus companys dels municipis i del territori, que dirigeixen, segons parer seu i moltes vegades a esquenes dels professionals que hi entenen, precisament la «promoció turística» a través de regidories de turisme, patronats, consorcis, etc. El resultat són iniciatives potser ben intencionades i políticament correctes, però que ningú no necessita i que mai cap empresari ha demanat que es tiressin endavant, com ara les «Vies Braves» de les que parlava fa 15 dies i que són el costosíssim fruit de l'imaginari polític, pagat amb diners desviats de la promoció turística.

I si ja de per si aquesta situació és tot un despropòsit, encara és més sorprenent que es produeixi en un territori al costat de Barcelona, una ciutat que ha sabut alliberar la promoció turística de les mans dels polítics per retornar-la, amb èxit notable, a qui realment correspon: als emprenedors. Sembla mentida que les fites assolides per Barcelo?na Turisme no hagin servit d'exemple a imitar per a tota la Costa Brava.