Sembla que finalment ha arribat l’hora de la veritat i sabrem qui s’enfrontarà a les propers eleccions catalanes. després de mesos d’estira-i-arronsa coneixerem sota quina fórmula es presentaran a aquestes eleccions els partits que han donat suport al Procés sobiranista. També en pocs dies sabrem sota quin paraigu?es confluiran les forces de l’esquerra dita alternativa. i en sabrem quins seran els candidats.

Pel que fa a la resta de partits -PsC, Unió, PP i C’s- sembla que ja tot està més o menys clar.

Sens dubte, el Parlament que en sorgirà serà el més fraccionat de la democràcia, però a diferència de l’israelià -parlament fraccionat per excel·lència- crec que finalment els partits s’agruparan en blocs electorals/ polítics. Tendirem més cap al model italià, on hi haurà dos grans grups polítics sota els quals s’agruparan tot un seguit de partits. A Itàlia el que divideix l’arc parlamentari és l’eix tradicional dreta/esquerra confrontant els blocs representats pel Partit demòcrata de Bersani i Renzi i el Poble de la llibretat de Berlusconi. Cada bloc era un veritable moviment format per diversos partits.

A casa nostra, el que passarà és que aquests dos blocs no estaran formats a l’entorn d’un únic eix sinó que en seran dos els que conformaran aquests dos grans moviments. Un sens dubte serà el bloc independentista, que més enllà de la seva concreció final, agruparà tots aquells partits que són partidaris de tirar endavant el procés -CdC, eRC, CuP i potser Mes-. Un bloc que parteix amb un clar avantatge respecte a l’altre però que entre errors propis i la introducció a l’agenda del cicle electoral espanyol, va veient com estan perdent pistonada i no es pot permetre cap més errada. L’altre gran bloc serà aquell que girarà a l’entorn del nou eix càstig/vella política i l’eix esquerra/dreta i que es configurarà sota la forma de la confluència que tant d’èxit ha tingut a Barcelona amb Ada Colau al capdavant. Això vol dir, un «front» alternatiu on conflueixin partits com Podem, iCV i Procés Constituent. si aconsegueixen trobar un candidat/a ben vist per part de l’electorat sobiranista, els seus resultats seran importants i poden disputar el primer lloc en cas que finalment no hi hagi llista unitària sobiranista.

A partir que es concretin aquests dos blocs, hi haurà una lluita aferrissada per intentar imposar l’agenda durant aquest període de precampanya i així definir l’escenari electoral. Auguro que els dos «temes estrella» seran els que configuraran l’escenari electoral: el Procés i el càstig als partits tradicionals lligats a la corrupció.

La cosa, doncs, està ben oberta i les enquestes ja marquen unes tendències que faran fer alguns moviments impensables fa només uns mesos. Algú s’imaginava que la coalició Convergència i Unió es trenqués? Algú es plantejava que hi pogués haver una llista sobiranista sense els líders dels partits? es veia possible que l’esquerra alternativa tingués opcions de guanyar les eleccions?

Impensable fa només uns mesos i ben real a dia d’avui. el mapa polític català que marcarà les properes dècades s’està configurant i tot just n’intuïm pinzellades. un mapa marcat pel «Procés» però també per la nova política sorgida d’una crisi devastadora.

Caldrà estar atents també a quin paper ocuparan els partits que no s’enmarquin en el si d’aquests grans blocs perquè seran ells els que seran capaços de decantar majories. Alguns -PP i Ciutadans- ho tindran difícil perquè no podran tenir gaire joc en cap dels dos bàndols, però altres partits tindran un paper important si són capaços d’aconseguir un resultats dignes. estic parlant del PSC i d’Unió.

En el cas dels socialistes, poden arribar a ser imprescindibles per formar un govern «d’esquerres» i els democratacristians en el cas que a Mas li faltin diputats formar govern. La clau en ambdós casos és saber quina força tindran després del 27-s. Les expectatives electorals d’una «Catalunya en Comú» són proporcionals al descens de les expectatives socialistes. I en el cas d’unió, caldrà veure si els seus lideratges seran capaços d’ocupar un espai que ha existit sempre i que si són capaços d’ocupar-lo, poden treure un bon resultat.

En definitiva, tenim doncs un escenari previsible però totalment desconegut i en el qual el Procés s’ho juga tot en una campanya curta que començarà just quan tornem de vacances. i encara que sembli un tòpic, tot dependrà de pocs vots. El tot o res.