Aquesta és la primera vegada que hi ha una possibilitat real que les forces independentistes es presentin en una llista única. El 9-N (on es visualitza per primer cop que manca massa independentista); les municipals (on es veu que Podem i marques afins no són cap broma) i les darreres enquestes (on Catalunya en Comú seria segon per darrere CDC), han encès les alarmes als partits dits tradicionals. Mas era dels pocs que volia la llista única i Junqueras era el més reticent perquè veia la possibilitat de ?gua?nyar. Ara sembla que tot ha canviat. ERC veu com el sorpasso es dilueix perquè en comptes de pujar, baixa i CDC s'adona que es pot recuperar la idea d'una candidatura «de país». Per fer-ho, els electors han de visualitzar que alguna cosa ha canviat (quan en realitat no ha canviat res) i s'han de començar a llençar les idees sense sentit. Que «amb el president» o «del president», que si «amb polítics» o «sense polítics», que si «llistes sense polítics i govern amb polítics». En fi, que és impossible treure'n l'aigua clara quan en el fons només hi ha un debat: o es fa una llista única independentista per treure la màgica «majoria absoluta» o no hi ha eleccions.
