Un dels drames del procés independentista català és que en ser furtiu i per tant prohibit pel bàndol que té la paella pel mànec, priva a tots els catalans d'un debat serè, constructiu i necessari sobre els beneficis i els perjudicis d'una Catalunya que deixi anar amarres, amb la finalitat de fer un vot raonat. Des d'un primer moment això s'ha convertit en un procés amb bàndols irreconciliables. Uns ja no volen saber res d'Espanya, menyspreen tot el que significa i, mentalment, ja no formem part de l'Estat. Mentre que l'altre bàndol intenta convèncer els independentistes perquè es quedin dins d'Espanya però no seduint-los sinó amenaçant-los i posant-los la por al cos.
Aquest atzucac ens ha portar a un dels moments més delirants de la història de l'Europa de després de guerres, amb un procés independentista que en realitat és una gimcana infinita. Ara la gimcana ha arribat a l'estació de l'anomenada llista civil, com si ser polític fos una condició quasi militar i els civils elegits per a la futura llista representessin els catalans amb una autoritat moral superior... rar de collons tot plegat!
La mala notícia és que el debat i la informació sobre els beneficis o perjudicis de la independència ja no es produirà perquè si una cosa és innegable és que les tripes, com si fossin una planta invasora, han acabat ofegant el cervell. Passi el que passi el 27-S, hi ha centenars de milers de catalans (milió amunt o milió avall) que no renunciaran al seu independentisme. I que passi el que passi el 27-S, el partit que governa Espanya utilitzarà la imposició i no la seducció per intentar que romanguin mentalment dins d'Espanya.
Es posin com es posi els del "tenim pressa" o els del "porcojones te quedas", tard o d'hora, el final d'aquesta història passa per una votació on es pregunti als catalans si volen o no la independència, amb una campanya on es parli amb rigor, amb el mínim de trampes possibles i amb més cervell que no pas tripes, sobre els beneficis i perjudicis de la independència.
