Una excursió a la capital d'Espanya sempre val la pena i és una excel·lent oportunitat per comprovar que el bon nivell cultural d'una societat no sempre és sinònim de la seva qualitat política. Ans al contrari, com a catalans era impossible no topar a tort i a dret contra la corrosió que han generat el govern de l'Estat i la resta de partits nacionalistes espanyols, davant tot el que envolta «el procés» de secessió que vivim a Catalunya. I com si amb això no n'hi hagués prou, els polítics més retrògrads d'Europa compten amb l'ajut i fins i tot els «impulsos» dels mitjans de comunicació més subjectius que ha conegut mai cap democràcia, la tan encertadament anomenada «caverna mediàtica». Així, divendres passat l'ABC, un dels diaris espanyols amb més tradició, dedicava tota la seva portada a una fotografia, que no podia ésser més monàrquica, del rei Borbó saludant a l'estil militar, amb un únic titular: «Independentistas y extrema izquierda urden un plan para derrocar al Rey». A l'interior, recollia les «visionàries» declaracions d'un erràtic Mariano Rajoy que amb el seu «No habrá independencia de Cataluña» semblava voler emular les igualment premonitòries paraules de Cánovas del Castillo del 1896 sobre Cuba.

El comentari més enginyós que un bon amic m'ha fet quan ha vist la foto del diari al meu Facebook, era: «Jo també vull tastar això que s'han fotut!!!!!». I no hi ha pas per menys. Com pot ésser que l'Estat i els «seus» mitjans se'n surtin amb totes les mentides que difonen al voltant del tema, la primera essent que tot és un pla ideat per Artur Mas? Quan reconeixerà Espanya que l'independentisme sorgeix únicament i exclusiva de la societat civil pel descontentament del tracte que ha rebut el país, inclús en més de 35 anys de democràcia, per part d'uns poders excloents, que segueixen menyspreant tot aquell que no els riu les gràcies com si fos un delinqüent?

Però una visita a Madrid també serveix per comprovar que tanta manipulació no acaba de «quallar» a la societat. Els madri?lenys/espanyols són certament conscients que hi ha un problema, però tendeixen més aviat a minimitzar-lo («esperem que la sang no arribi al riu») o a fer veure que ells no són els al·ludits.

Mentrestant, a Catalunya el president Mas sembla que s'ha sortit amb la seva proposta d'una llista única que ja està escalfant motors de cares al 27-S. Veurem si Romeva, Forcadell, Casals, Mas, Junqueras i tota la resta de catalans convençuts que amb un estat propi viurem millor, seran capaços de dissipar els dubtes que Espanya genera en bona part de la població amb por, molta por i alguns arguments insostenibles.