Cartes

Piua Salvatella i Vila. Delegada del Col·lectiu de Dones en l'església per la paritat a Girona.

Com cada any, aquest 22 de juliol el Col·lectiu de Dones en l'Església per la Paritat, celebrem la festivitat de la nostra patrona, i manifestem, basant-nos en un text de l'evangeli apòcrif de Maria Magdalena ( ÉDit això, Mariam va convertir els seus cors al bé i van començar a comentar les paraules del salvadorÉ. ): Que no volem sentir-nos discriminades en el si de l'Església, i estem convençudes que si es portés a la pràctica el que Ell ens va dir, el nostre món seria totalment diferent.

Actualment, com en les primeres èpoques, hi ha cristians que són degollats pel sol fet de ser-ho. I cada dia hi ha més pobres en el món, persones en camps de refugiats, infants soldats, nenes esclaves, prostituïdes o venudes...

Com a cristianes estem disposades a cercar la nostra part de responsabilitat en un món on se'ns expliquen totes les desgràcies i desastres que passen, però no ens expliquen els actes d'amor que es donen arreu. No volem erigir-nos com a salvadores del món, però sí volem entrar en el nostre interior, en el silenci, en el domini de la ment, per sentir la veu que ens guia cap al camí sempre obert cap a l'alliberament personal i col·lectiu i que ens doni, animades per l'Esperit, l'alegria i la força per seguir escampant l'encàrrec de Jesús: «Vés i digues...» (extret del Manifest del CDE ).

Enveja, pura enveja

Carles Mallart. Girona.

Dimarts 14, a les 9 del matí passo com cada dia per davant del Bar-restaurant Sala, sí, aquell que hi ha al costat del Punt de Benvinguda, a Girona, a la zona dels autocars. Saludo en Quim, el seu titular, i el veig trist, profundament preocupat. Intento aixecar-li els ànims i li dic què passa, Quim? No m'agrada el teu aspecte. I ell, que és una persona que no es posa mai nerviós, em fa girar i em diu, mira quin panorama. Em giro i veig totes les taules de la terrassa, que n'hi ha una colla, amb un esprai les havien pintat amb un cercle negre, i em fa notar la façana de l'establiment, cartells publicitaris, de preus, indicadors de producte... També tots amb pintades fetes amb esprai negre. Panorama desolador, fet amb mala llet,... Diu, ahir dilluns vàrem tancar per festa setmanal, i ahir a la nit, a l'alçada de les 23.20 h., segons ha quedat gravat a les càmeres de seguretat, una persona d'uns 50 anys, en qüestió de dos minuts aproximadament ha fet tots aquests estralls, amb tota la mala llet del món. Ara vindrà la policia municipal, ja que els he trucat i m'han dit que vénen tot seguit. Com es pot ser tan tarat mental per fer això? Jo li responc, pel que em dius, això no es res més que l'enfermetat de l'enveja.

En Quim, la seva dona i la Melody, en poc més de dos anys han aixecat el negoci i es guanyen bé la vida, però ostres, han provocat l'enveja de qui no pot pair l'èxit, un brètol d'uns 50 anys, sense comentaris, penós. Es guanyen bé la vida però fan més hores que un rellotge. No tinc paraules, trist, molt trist. No entenc com pel cap d'una persona adulta pugui arribar a fer el que vaig veure, fer mal, per fer mal. No ho arribo a entendre i ho sento, no me'n sé avenir. Companyia d'assegurances, Policia Municipal, paperam i gent boja deambulant pels carrers. L'enveja, l'enfermetat més greu i més estesa del nostre país.

L'arbre, el gran descontaminador

Lola Arpa. Peratallada.

Malgrat que científicament està demostrat que els arbres són els pulmons de la Terra, en aquests dies de calor asfixiant -el mes de maig d'enguany ha estat el més calorós mai registrat- es fa evident el desconeixement o la indiferència sobre aquest fet dels nostres polítics. Caminar pels carreres dels pobles ressecs es converteix en un suplici que acaba amb el refugi de l'aire condicionat. I és un peix que es mossega la cua.

El planeta Terra, abans «Planeta Blau», està emmalaltint per culpa de l'ambició i la mala gestió d'una part dels seus habitants. El papa Francesc, en la seva carta magna sobre ecologia, Laudato Si, adverteix que «la terra no perdona». Ha arribat el moment, doncs, d'enfrontar-nos a un greu problema: el 95% de la població del nostre país respirem aire contaminat, i moren 25.000 cada any per culpa dels seus efectes.

Existeix, però, una solució econòmica, natural i efectiva, potser per això menyspreada per molts ciutadans i governants: Quan plantem arbres, si el deixem ?desenvolupar sense maltractar-los amb podes brutals, habituals arreu del país, ens donaran ombra i frescor, faran de pantalla contra el soroll i la pols, acolliran ocells i insectes, ens donaran pau... Però la seva màxima funció biològica la realitzaran a través de les fulles que produiran oxigen i absorbiran el diòxid de carboni que emmalalteix els nostres pulmons! Confiem en la sensibilitat dels nous governants perquè abans no sigui massa tard, puguem gaudir de pobles i ciutats plens d'arbres.

Brevíssima acotació a bandera blanca

luis carrillo. girona.

Senyor Boronat, no l'acuso de mentider per allò de les sentències de mort de Franco. Només li demano que estudiï bé el cas. I tres coses més: si parla sense dades, de què parla? La Història està basada en dades o en mites. Veurà què prefereix. Quan parla del nacionalisme espanyol, no sé de què parla. En el seu cas em temo que tot es construeix sobre un gran mite, el 1714.09.11, aquesta indignant manipulació de la història, la construcció d'absolutament tot des del melic de Barcelona.

Assumpte custòdia: no em doni notícies de premsa, doni'm dades. Quin tribunal i quan ha fet això. D'entrada, el titular que ofereix no va en la direcció que vostè apuntava fa uns dies. Una mica de respecte a la justícia, per favor.

Finalment, gestioni el seu tros de terra a la seva manera, que ha de ser la dels Pujol, Miret, Prenafeta, Alavedra, Puig, etc., la de les subvencions, la del dèficit, la de la major pressió fiscal d'Europa, la de l'amiguisme i la corrupció, la de les multes lingüístiques?