En el passat més recent, Ernest Lluch, Jordi Pujol, Miquel Roca, Josep Borrell, Narcís Serra, Jordi Soler Tura, Joan Majó... van ser alguns dels catalans que més van influir a l'Estat contribuint a modernitzar-lo. Alguns d'ells amb obscurs que no haurien de tapar la seva fenomenal potència intel·lectual, les seves colossals capacitats polítiques i el seu llegat.
Avui els catalans d'estat són Jorge Fernández Díaz, Alicia Sánchez-Camacho, Andrea Levy, Llanos de Luna, Jorge Moragas... Poseu el nom que vulgueu després dels punts suspensius per completar aquest «nightmare team» (equip del malson) de la política. El PP sempre ha tingut un problema a Catalunya. De fet n'ha tingut molts però un de molt gros: l'escàs arrelament i la nul·la credibilitat. Això l'ha portat a la total insignificança política aquí però a la majoria absoluta a Espanya. El PP sempre ha actuat en contra de Catalunya en lloc de fer-ho a favor. L'únic català intel·ligent que es va acostar al projecte popular va ser Josep Piqué i no va acabar massa bé.
Els populars fa massa anys que juguen amb nitroglicerina conver?tint els atacs i el menyspreu a Catalunya en el seu multiplicador de vots. Per això la gran majoria dels seus ciutadans detesta un partit que només atrau catalans oportunistes, com ara Enric Millo, o legionaris ideològics com aquests que abans he mencionat. Personatges que en cap país del món serien agafats seriosament en política ni en quasi res. Alguns d'ells han estat promotors destacadíssims d'aquest ambient irreconciliable que hi ha entre Catalunya i Espanya perquè han utilitzat a favor de la seva causa l'aspra confrontació, unes formes dialèctiques violentes i han intentat ofegar l'autogovern.
Narcís Serra va ser l'alcalde que va crear la candidatura olímpica de Barcelona i el ministre que va arrencar l'ànima totalitària de l'exèrcit. Borrell, el ministre que va modernitzar les infrastructures. Lluch, la Sanitat. Roca i Soler Tura van ser un gran actiu per redactar una Constitució que ha durat més de 30 anys (ja no val). Pujol, qui va mantenir governs González i Aznar en temps complicadíssims. Compareu tots aquests colossos amb Fernández Díaz, Camacho i companyia. Potser no tot Catalunya ha desconnectat d'Espanya però en canvi la intel·ligència catalana sí que ha desconnectat de l'Estat.
