Els que tenen un objectiu comú però no tenen una personalitat independent a posar al capdavant, no tenen res. Avui sense una personalitat independent no vas enlloc. A l'Espanya franquista del conyac, agradava la dona, dona, i en la democràtica del whisky, el polític, polític. Però ara, en l'Espanya del gintònic personalitzat, on hi hagi una personalitat independent... Adéu als temps de la personalitat carismàtica que feia a tots dependents de la seva política i les personalitats independents eren menyspreades per una cosa i per una altra. El risc de les personalitats independents, fins ara, era que estiguessin equilibrades i pesés igual la seva independència que la seva personalitat però, en temps valents, el risc és emoció. Els independentistes catalans diuen haver trobat una personalitat independent en Raül Romeva, que sembla una personalitat per a la independència menys gastada que Artur Mas, ara convergent amb l'ERC d'Oriol Junqueras. Romeva és un analista de conflictes armats i rehabilitació postbèl·lica, federalista i ecologista nou de paquet que encapçalarà Junts pel Sí a les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Sobre aquest fons polític d'espai europeu i espai federal, les eleccions catalanes es presenten com un enlairament del mòdul Catalunya de la nau Espanya per dirigir-se fins a la independència i més enllà en l'harmonia de l'espai on sona sempre música clàssica.

Sense sortir de l'espai vénen al cap els controladors aeris quan van col·locar de portaveu de la vaga més impopular un periodista a sou, César Cabo, que tenia tots els ingredients d'una personalitat independent i va agradar moltíssim.

A veure si agrada Raül Romeva com va agradar César Cabo i abans, als anys 90 del segle XX, el duo Milli Vanilli, dues personalitats independents que posaven la imatge al so i la veu d'altres.