Em quedo amb una dada, ja han començat els treballs previs per al desdoblament de la N-II entre Sils i Maçanet. Hauríem de tirar coets si no fos que tot té dues cares, i la bona notícia queda aigualida ràpidament quan veiem que el termini de realització de les obres és de 40 mesos, 40 mesos per fer 2,7 quilòmetres, gairebé un dia per metre! Jo pensava que la tecnologia era del segle XXI, que les empreses eren del segle XXI i que la mà d'obra era del segle XXI, però veient aquestes xifres m'adono que potser tindrem un projecte del segle XIX.
Potser es tracta d'una metodologia especial aplicada pel ministeri de Foment que frueix sabent com pateixen milers de conductors amb les obres inacabables. De fet, l'exemple més proper el trobem en l'anterior tram entre Caldes de Malavella i Sils, on van haver de passar 7 anys per veure'l acabat. Ja m'imagino la santa paciència dels ciutadans que circularem per aquesta via els propers tres anys i mig, obres, aturades, desviacions, cues, obres, aturades, desviacions, cues, accidents, queixes i, sobretot, santa paciència, que és el que ens tocarà tenir per molt que cridem i reclamen que es posin les piles i facin les coses a un ritme normal.
I si poguéssim dir que s'agafin el temps que calgui, donat que com més temps triguin a fer les obres més garantia de qualitat, doncs encara tindríem quelcom on agafar-nos, però ja sabem tots quina és la qualitat de les obres públiques; els problemes acostumen a venir després quan el temps emprat no justifica els pedaços fets.
Mirem-ho per la banda positiva, les comarques gironines tornaran a tenir obra pública i tornaran a tenir obra pública estatal, dues notícies que escassegen en els temps actuals i que si serveixen per millorar benvingudes siguin, encara que les haguem de pair durant anys i panys.
