Ara farà 40 anys de la campanya «Salvem la Devesa», organitzada per l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona; hi eren també, fent costat al patrocini, els tretze col·legis professionals d'aquesta demarcació. Era una mostra perfecta de la vida nova que portava l'estrenat temps democràtic que es construïa amb il·lusió i esperança. Ara mateix, quan les cometes i les majúscules d'aquella alerta ja no hi són -i ara que tenim una Devesa que la volem, però no ens agrada- bé podríem recordar un lament bíblic: «Oh, torres de Babilònia, on sou ?»

Els gironins d'una certa edat hem vist la Devesa com un llum intermitent. Tant aviat se'n vol parlar com no se'n vol parlar. Com una metàfora del riu Guadiana. Quan hi ha lluna de voler-ne parlar tothom hi ha de córrer, com si es tractés d'una fi del món; gestors, experts, papers i més papers, convocatòries urgents, empreses especialistes en mogudes d'aquest tipus, despesa extraordiànaria, si cal, tot es mobilitza per visualitzar els batecs del cor per la Devesa de Girona. Després, sol venir una mena d'eclipsi total.

Per donar-nos ànims i serenitat podríem rescatar algun fet del pretèrit. El tuliper de Virgínia és una cantata estrenada el 31 de maig del 2002, per iniciativa i organització de l' Escola Municipal de Música de Girona, amb la col·laboració de l'escola de teatre El Galliner. Els autors de l'obra són Dolors García i Cornellà, lletra, i Lluís Caballeria, música. Es tracta d'una llegenda sobre l'origen d'un dels arbres més notables de la Devesa de Girona, un tuliper. No solament de plàtans viu la Devesa. El relat i la seva música varen moure la sensibilitat ciutadana amb un èxit memorable al pavelló de Fontajau. Varen intervenir-hi 5 directors, 11 actors, 60 músics, amb cantaires de 15 escoles de la ciutat.

El tuliper de Virgínia va marcar una fita en la història espiritual de la Devesa de Girona. Va prendre-hi part notable la coral Geriona, dirigida per Imma Pascual, coral i directora que uns anys més tard deixarien altíssima la representació de Girona en el recordat concurs Oh happy day!, a TV3.

El vegetal tuliper de Virgínia és d'una espècie parenta de les magnòlies, procedent de Virgínia, regió atlàntica sud dels Estats Units. L'exemplar que tenim a la Devesa de Girona està situat al jardí, sector de ponent, a la vora del brollador, i de la seva mena és considerat com un dels més alts i corpulents d'Europa. Per la seva gran presència i per la recordada celebració d'aquella cantata de l'any 2002, es pot afirmar que el tuliper de Virgínia és més que un arbre. És un bon exem?ple de que la Devesa és més estimada del que sembla, sempre més enllà de debats que no es conclouen i de projectes oficials que entren i surten dels seus guadianes verbals. El tuliper de Virgínia que tenim entre nosaltres, ell que ja té les seves merescudes història i llegenda, ens avisa silenciosament que a la mateixa Devesa hi ha molts arbres que, primer individualment, i després com a gran família, esperen ser estimats i valorats, com ell mateix ja ho ha estat.

Des de la més profunda estimació de la Devesa de Girona, que sempre cal renovar, ja tocaria de tornar a escoltar aquella cantata d'ara fa tretze anys. Tindria un valor de carregar piles d'esperança, de sentiments i emocions, que en el nostre parc urbà han de néixer o renéixer, com saba necessària que pot socòrrer un expedient massa ensopit fins ara. No solament de passiva admiració a la fusta venerable (que també) ha de viure la Devesa de Girona.

Cal activar-hi moltes estimacions.