Des dels temps d'en Franco, no recordo ràdios i televisions públiques tan submises i amatents als interessos -i capricis- de qui governa. Tant RTVE, com TV3 i Catalunya Ràdio. El Col·legi de periodistes en fa responsables polítics no identificats. Corporativa manera d'exonerar de responsabilitat els associats que són on són i fan la feina que fan perquè són qui són. Recordem, per exemple, com han estat triats els de TV3 i Catalunya Ràdio i com qui no compartia la línia a seguir se n'hagué d'anar. RTVE - sectària, avorrida i cara- és Telemadrid. O canal 9. Quan aquests canals foren tancats o reduïts a la mínima expressió, sols aleshores, els afectats posaren el crit al cel. Mentre rajava la mamella, reverències.
Zapatero i Maragall volgueren crear mitjans públics plurals, professionals i independents. A Madrid durà el que durà. A Barcelona, es lliurà a ERC, o sigui, a l'opció més radical la missió de la qual era catalanitzar Catalunya. La dreta, al poder, vol els mitjans per imbuir la seva percepció i interpretació de la realitat. L'esquerra o fa el mateix, o els lliura a professionals que també tenen els seus, més o ?menys confessables, interessos. L'Estat fa anys que no té diaris -un altre tema: les subvencions i les subscripcions. Per què ràdios i televisions? Hi ha desenes de canals i freqüències. I premsa digital. De sobres per garantir el dret dels ciutadans a la informació. Un dret menys subjecte a la voluntat del mercat que l'habitatge. Ni cal que el poder tingui mitjans deficitaris de propaganda sectària, ni cal regalar-los a uns quants professionals perquè en facin el que vulguin. Simplement, amb una web com la de l'Ajuntament de Madrid explicant la versió oficial, quan el periodista no s'ajusta a la realitat, n'hi ha prou i de sobres.
La web no agradà als periodistes de Madrid. Reclamen el dret a la impunitat, a no ser posats en evidència.
